Preg examen filo

1. Metodologia socràtica
La metodologia socràtica es basa en dues parts: la ironia i la maièutica. En la primera d’aquestes, la ironia, Sòcrates manté una conversa amb el seu interlocutor sobre un tema en qüestió (ex. virtut, pietat, amistat...) en la qual el primer li fa preguntes sobre el tema i sobre conceptes emprats i el seu interlocutor intenta respondre-les mitjançant coneixementssuperficials, mites, tòpics... Arriba un moment en el que Sòcrates troba contradiccions i entrebancs en les definicions i acaba anul·lant l’explicació que l’interlocutor li estava exposant. Aleshores és quan l’interlocutor torna a formular una altra definició o corregeix la que estava donant i així successivament fins que aquell qui creia saber de què parlava acaba dient que no ho sap. En definitiva, enaquesta primera etapa de la metodologia socràtica, Sòcrates fa parlar el seu interlocutor com si ell (Sòcrates) no sabés res (es fa el “tonto”, aparenta ignorància). Amb la ironia, Sòcrates el que buscava era que el seu interlocutor es desfés de les falses concepcions que tenia.
A partir de la destrucció de les falses concepcions de l’interlocutor, Sòcrates passa a la segona fase del seu mètode:la maièutica. En aquesta etapa, Sòcrates, mitjançant preguntes, intenta que el seu interlocutor formés unes noves definicions a partir del seu interior perquè ell defensa que el coneixement no ve de l’exterior com creien els sofistes, sinó que s’obté pouant-lo en la pròpia subjectivitat racional.

2. Què és l'intel·lectualisme moral?
El intelectualismo moral es una teoria sobre la moral queconsiste en aplicar a uno mismo el metodo socratico es decir, vaciar todos nuestros conocimientos y a traves de la lògica de la mayeutica crear unos nuevos. Con los conocimientos Nuevos obtenemos el bien. El bien es solo uno y es objetivo. Una persona que tenga esos conocimientos no puede hacer otra cosa que no sea el bien, segun socrates las persones que no hacen el bien no son malas, son personesque ignoran que existe el bien. Hacer el bien implica la felicidad.


3. Alliberació de les pors epicúria
Epicur considera que la filosofia ha de ser un medi per alliberar l’ésser humà i per tant, està en contra de tot el que no ajudi a viure millor i poder ser feliç. Per això, el primer objectiu d’Epicur era aconseguir que les persones se sentissin segures. Segons Epicur, la inseguretat enl’ésser humà era causada per el temor als déus i la por a la mort. Epicur defensava que si existeix alguna divinitat és feliç allà on es troba perquè viuen en un món perfecte i per tant, no ens necessiten, com a conseqüència, no s’ocupen de nosaltres. Per tant, és una superstició creure que podrem rebre cap favor per part de les divinitats. D’altra banda ens trobem amb a mort, Epicur ens exposa quequan un és mort ja no se sent res, no fa mal. Així doncs, el que importa és la vida, no ens hem de preocupar per la mort perquè quan vingui no ens adonarem.


4. Concepció felicitat d’Epicur
Per tal d’aconseguir la felicitat hem d’alliberar-nos dels falsos temors com la por als déus, que són éssers suprems, immortals, autosuficients i feliços i que no intervenen en els assumptes humans.
Epicurtambé defensa que per ser feliços cal evitar el dolor i buscar el plaer, que és el criteri del bé i el mal, la naturalesa ens diu amb el plaer què és el bé. Encara que no tots els plaers són iguals. Els més importants són els plaers necessaris i naturals, aquests són fàcils de satisfer, i cal renunciar a aquells que no siguin necessaris.
A més, Epicur considera que la vida senzilla i l’amistat sónla millor forma d’aconseguir la felicitat. Encara que Epicur diferencia l’amistat de l’amor eròtic, Epicur diu que aquest últim: el desig de tenir relacions sexuals, és una font de preocupacions i dolors més que de plaer. En canvi, l’amistat és una font de plaer perquè ens proporciona la seguretat de tenir sempre algú al costat.


5. Teoria dels desigs d’Epicur, classificació i posició...