Preguntas freqüentes

1.- Intenta definir filosofia
La filosofia es, analitzant la paraula l’amor a la saviesa.
Per mi es més aviat el corrent que ajunta a unes persones que a través de reflexionar, a través del pensament i la raó a més del que percebem dels sentits, intenten donar sentit a la nostra existència i a tot els que ens envolta, a part de que busquen la saviesa.
Els filòsofs busquen argumentsracionals a incerteses com el coneixement, la moral, la bellesa i per sobre de tot l’existència i de on provenim.
2.- Explica les diferències fonamentals entre l’etapa antropològica i l’etapa cosmològica de la filosofia antiga, posant exemples concrets.
L’etapa cosmològica de la filosofia antiga, estudia tot lo relacionat amb l’univers. El seu origen, forma, pes, mida i els elements que el composen.En aquesta etapa podríem dir que el cosmos, o univers, és el centre del pensament dels filòsofs. També es busquen els fonaments de la realitat i s’intenten contestar els dubtes de la humanitat. Aquesta etapa estava formada pels filòsofs presocràtics.
L’etapa antropològica la formaven l’escola Sofística i també Sòcrates. La cosmologia ja no te importància i l’estudi de l’home passa a ser elcentre. I per conseqüent, tot el s’estudia te a veure amb l’home i amb la seva aparició i les diferents incerteses.
3.- Compara la doctrina moral dels sofistes amb la de Sòcrates
Els sofistes defensaven que cadascú tenia la seva veritat. I per tat tenia també la seva pròpia idea de moral, i clar, o existia una veritat absoluta i tampoc una moral absoluta.
Sòcrates, deia que la veritat estava dinsde un, i per això utilitzava mètodes com la ironia o la maièutica, on cadascú, a partir d’una sèrie de qüestions, se n’adona de la seva pròpia ignorància i del que està bé. I així és com Sòcrates fa veure la moral i l’ètica correctes. Per tant, per Sòcrates, si que hi havia una doctrina moral a seguir.
4.- Quina relació es pot establir entre Parmènides i Demòcrit
Tan Parmènides com Demòcritestan d’acord en que l’humà i de fet l’esser, està format per unes partícules indivisibles que són els àtoms, els quals tenen moviment espontani en totes direccions, depenent de l’estat en que es troben. Aquests s’alteren, i llavors s’ajunten o es separen.
Els àtoms van xocant entre ells i això fa que s’ajuntin o es separin. El conjunt d’esser no canvia però el conjunt d’àtoms si.
Els dos defensenque el canvi no existeix. Diuen també que l’esser és etern, i això es sinònim de que existeix, ja que si no fos estern seria no esser, i per tant no existiria.


5.- Explica breument les frases següents, digues a quin filòsof presocràtic creus que pertanyen o a quin es refereix i perquè ho creus així:
a) El que pot dir-se i pensar ha de ser Parmènides: Parmènides deia que el canvi no existia,i que cadascú tenia la seva opinió en tot. I que per tant per a cadascun el que es pot dir i pensar ha de ser el canvi o la realitat.
b) En la discòrdia tots tenen un aspecte distint (...) En l’amor tots van junts (...) d’ells procedeix, doncs, tot el que fou, és i serà; els arbres, els homes i les dones, els ocells, els peixos... Empèdocles deia que els elements arkhaiks es combinaven a causa dedos elements que són l’amor i l’odi. L’odi separa tots els elements fins al punt que no tenen cap relació, i l’amor els torna a unir.
c) Proposa com a principi una certa naturalesa distinta dels quatre elements, ja que l’arrel no podia ser quelcom determinat: Anaximandre: Anaximandre considera que l’arkhé és un element indeterminat, i considera que aquest element és l’apeiron. L’apeiron és “eltot infinit e l’espai i el temps”. L’apeiron no pot ser definit per res en particular, i en la naturalesa aquest es troba en estat transformat, i dintre d’aquest tot hi neix, tot i viu i tot mor.
d) Canviant es descansa: Heràclit: Aquest deia que l’univers i tot el que l’envoltava i el formava estava en constant canvi. I que per tant canviant, que passava sempre, també es descasava. És una...