Prehistoria xinesa

Tema 2. Prehistòria

Consideracions prèvies
A. El concepte d’Àsia Oriental
El concepte d’Àsia el van encunyar els grecs – en especial Herodot - al segle V abans de la nostra era dins del context de les guerres mèdiques que enfrontaven Atenes i l’Imperi Persa : era un concepte negatiu, que feia de contrapartida al món positiu dels grecs i que s’identificava gairebé exclusivament amb elmón persa. Aquest concepte, més literari que geogràfic, es va anar ampliant al llarg dels segles a mesura que el coneixement geogràfic dels europeus s’anava fent més ampli: les conquestes d’Alexandre els van acostar per primer cop als Pamirs i a Àsia Central; la comprensió del mecanisme dels monsons va permetre als romans navegar regularment fins l’Índia i aquests contactes els van introduir enels circuits comercials de l’Índic: la península de Malàisia apareixia ja en els mapes dels primers segles de la nostra era; el comerç de Bizanci i les caravanes dels monjos nestorians van connectar per primer cop de forma regular el món mediterrani amb les grans rutes d’Àsia Central; l’expansió dels mongols i els viatges que monjos i mercaders va emprendre cap aquest nou imperi van fer que Europaprengués consciència de la presència de civilitzacions avançadíssimes en el extrem orient del continent; i finalment, al segle XVI Europa va introduir-se de forma definitiva en els grans circuits comercials del continent.
Ja aleshores, pels europeus, Àsia i Orient eren sinònims i l’Àsia inicial d’Herodot s’havia convertit en un immens continent en el que hi cabien tota mena de paisatgesgeogràfics i una munió de civilitzacions altament refinades i amb escassíssimes relacions entre elles. Vist des d’Europa, tot aquell conglomerat seguia tenint una unitat a la que es denominava Àsia. La presència dels jesuïtes a Xina des de finals del segle XVI fins al segle XVIII va generar un allau d’informació sobre aquest país que va impactar especialment al món de la Il·lustració europea, i això vafer que sorgís un nom específic per a tota l’àrea on la influència del món sínic hi era ben visible: l’Extrem Orient englobava Xina, Japó, Corea i Vietnam. A la segona meitat del segle XX, l’eurocentrisme inherent en el nom d’Extrem Orient i les crítiques que això generava, van fer que a la major part de publicacions es substituís aquest apel·latiu pel d’Àsia Oriental.
En els països actualsd’Àsia Oriental, però, el nom d’Àsia no apareix en cap de les seves cròniques fins al segle XIX i és clarament un concepte tan aliè a la seva tradició cultural que no tenia ni nom: avui en dia s’utilitza una adaptació fonètica del nom occidental Àsia, que en xinès es diu Yaxiya, en japonès Ajia i en coreà Asia. Dit d’altra manera, vista des d’Àsia, Àsia no ha existit mai. Els grans nucliscivilitzadors del continent – Pèrsia, Índia, Xina - són entitats tan individualitzades en els camps cultural, històric i geogràfic com ho és Europa i han irradiat de forma poderosa sobre les dues grans perifèries del continent: Àsia Central i Sud-est asiàtic on han sorgit també civilitzacions altament originals.
Si Àsia ha estat un concepte aliè a les civilitzacions que s’han desenvolupat en aquestcontinent, és evident que Àsia Oriental ho ha estat també. Això no obstant, el nucli de països que Europa ha englobat sota les discutides denominacions d’Extrem Orient o d’Àsia Oriental tenen un comú denominador que els proporciona a tots uns trets clarament distintius: la seva evolució ha seguit el model que denominarem xinès ja que és allí on aquest va cristal·litzar.
El nucli iniciald’aquest món sínic és el que se’n diu la Xina pròpiament dita, és a dir aquella part de la Xina actual que ha estat xinesa des de fa un parell de mil·lenis i que entre Pequin i Canton s’estén per la terra de loess i per les grans planes al·luvials del Huanghe i el Yangzi. Fora d’aquí, la influència xinesa ha estat molt viva en els oasis del Turquestan xinès – l’actual província del Xinjiang – des de...