Prehistòria Universal Antiga I Tema 1

TEMA 1: LA LÍNIA EVOLUTIVA HUMANA
Amb el descobriment en 1907 de la Mandíbula de Mauer o Mauer 1 al poble alemany de Heidelberg, es va iniciar l’estudi d’aquesta línia situant-se l’Homo heidelbergensis (nom que li va atribuir Otto Schoetensack) el capdavant dels avantpassats de l’humà modern ( encara que després es descobriria que no és cert, ja que té un predecessor, l’Homo antecessor). Noobstant això, continuant amb aquesta ordenació cronològica, podem i hem de referir-nos al successor d’aquest, l’Homo neardenthalensis, un exemplar dels quals va ser trobat en Chapelle-aux-Saints en 1908. Aquesta troballa (encara que l’espècie ja hauria sigut trobada i catalogada amb anterioritat) va invalidar les teories que plantejaren que les restes trobades responien a humans moderns que patiendiverses i distintes anomalies que provocaren la seua diferent morfologia. No obstant això, amb l’aclaparadora quantitat de proves (fòssils), a començament del segle XX s’inicia l’acceptació de la veracitat d’aquestes troballes i per tant, la de l’evolució humana, és a dir, la teoria de l’evolució humana. Açò suposa un pas fonamental.
No obstant això, per comprendre millor aquesta situació hem deremuntar-nos fins l’any 1893, quan Eugène Dubois, metge holandès que en Timil, en l’illa de Java va descobrir unes restes òssies corresponents a un homínid al qual va anomenar com Pithecanthropus erectus (que després es coneixeria com a Homo erectus). El dr. Dubois havia viatjat fins el sud-est asiàtic amb l’objectiu de localitzar qualsevol vestigi d’una troballa que indicarà que era bípede i quetenia una reducció en la dentició. Amb la pretensió de descobrir el punt de connexió (en eixos moments, hi havia dues postures oposades en referència a aquest, aquells que creien que havia de presentar un cap primitiu i una posició bípeda i els que mantenien que en realitat, comptava amb un cap desenvolupat i una posició no bípeda).
Seguint allò establert per Darwin, el que ja va fer referència ales semblances entre el simis i els humans, el dr. Dubois va decidir investigar el hàbitats d’aquests animals, que es concentraven a Àfrica i el sud-est asiàtic. Havent elegit Àsia, la seua troballa va consistir en la localització de la part superior d’un crani (summament primitiu) i un fèmur (la qual cosa suposava que aquest homínid adoptava una postura bípeda) confirmant amb els seusdescobriments, la teoria evolucionista de Darwin.
Una altra demostració dels canvis en les postures es poden apreciar en una exposició celebrada en 1930 a EEUU, on es van mostrar les primeres reconstruccions d’Homo neardenthalensis. Aquestes representacions mostraven als neandertals amb un aspecte summament primitiu, salvatge però humà, és a dir, encorvats i amb eines rudimentàries, però posseïdors de valorshumans i, el que és més important, el fet que en aquest moment ja s’admeten els neandertals i se’ls considera com a promotors del primer llinatge humà antic.
Pel que respecta a Gran Bretanya, continuaria la disputa respecte a l’inici de la humanitat, entre aquells que defenien que el primers humans havien de tenir bipedisme (Arthur Keith, A. Smith Woodward) i els que propugnaven que l’inici haviade passar per una evolució cerebral (Grafton Elliot Smith, W.J. Solls). El descobriment a Piltdown (Gran Bretanya) d’un cap evolucionat pareixia donar la raó als defensors de la teoria del cap desenvolupat i, no obstant això, aquest descobriment xocava amb els realitzats a Àfrica (Sud-Àfrica) i a Àsia.
En 1924, Raymond Dart va descobrir el primer Australopithecus africanus a Taung. Comptava amb uncap summament primitiu però amb una posició bípeda. Les reaccions de les universitats de Gran Bretanya van consistir a afirmar que aquest espècimen no corresponia amb la teoria evolutiva humana.
No obstant això, a l’any 1927, Davidson Black va descobrir a Zhoukoudien (Xina) un altre cap humà primitiu, corresponent a un Homo erectus (més primitiu que el neandertal però més que el trobat per...