Preocupació religiosa en les societats prehistòriques

Preocupació religiosa en les societats prehistòriques

És molt complicat mitjançant el registre arqueològic veure empremtes materials que ens mostrin la preocupació religiosa, per tant hem d’usar altres ciències per recolzar aquest estudi. S’ha de recórrer a buscar informació en restes orgàniques fòssils (vegetals, animals i humanes) mitjançant la paleontologia i s’han d’analitzar lescondicions físiques i l’edat dels jaciments trobats, per mitja de la geologia. A més en l’estudi dels fets religiosos d’aquelles societats no només trobarem l’etnologia, com estudi d’hàbits i costums, sinó que haurem d’emprar l’antropologia religiosa, la sociologia de les religions, aquella que estudia l’homo religiosus.

El punt de partida per la investigació de les ciències de la religió foul’acumulació de gran quantitat de coneixements al voltant dels pobles que vivien sota condicions molts semblants als de la prehistòria, l’estudi de societats de caçadors recol·lectors actuals. Segons l’estudi d’aquestes societats es de suposar que l’animisme constitueix el primer estadi religiós en el desenvolupament de la humanitat, per tant l’origen de la religió es trobaria en la creença de que existeixuna ànima que fa que la vida es perllongui després de la mort física.
En aquest sentit els primers testimonis d’activitats de culte estarien vinculats als enterraments tan d’homes com d’animals. La troballa d’ofrenes en forma d’armes i aliments significarien la creença de que el difunt les necessitaria pel camí a l’altra vida. Es tendeix a pensar que durant el Paleolític Superior, fa 40.000 anys,es produeix una organització del treball, per l’obtenció d’aliments per mitja de la caça, que implica l’augment d’habilitats d’aquells homínids i per tant una capacitat d’aprenentatge i de memòria. En aquesta primera consciència començaria a desenvolupar-se una consciència humana, un inici de reflexió sobre si mateixos i els processos que els envolten , i en aquesta consciència trobaríem l’origende la religió.
De bon inici les proves més evidents de l’existència del fet religiós són les activitats funeràries i artístiques. El fet de dipositar els difunts en llocs inaccessibles pels animals i la provisió d’ofrenes, com a mostra de dol, i d’aixovars que necessitarà en l’altra “vida” mostren aquesta consciència d’una preocupació per la vida i per un final que esperen no sigui total. Hem detenir en compte que en principi no s’accepta l’existència d’enterraments per homínids anteriors a l’homo sapiens sapiens tot i que diverses fosses trobades del Paleolític Mitjà per individus neanderthals fa que se les accepti majoritàriament com a enterraments intencionats. En aquest sentit trobaríem evidències sobre preocupacions al voltant de la mort que es remuntarien a fa entre 120.000 i100.000 anys i associades a dos tipus d’homínids diferents, els homo sapiens sapiens i els homo sapiens neanderthalensis, El fet de que durant aquests períodes es trobin estructures artificials amb restes d’homínids i a més es pugui apreciar l’existència d’enterraments en dos temps (manipulació de les restes abans d’enterrar-les) permet plantejar que els neanderthals ja realitzaven algun tipus de ritusfunerari.
Hem de ser conscients que a d’analitzar èpoques tan llunyanes mai podem estar segurs dels processos que fan variar les conductes ni podem parlar d’una veritat absoluta. Al voltant d’aquests comportaments funeraris ens trobem amb un fet que pot qüestionar tot el fins ara explicat, pot qüestionar l’origen mateix d’aquests ritus. La troballa a la Sima de los Huesos (Atapuerca) de restesde fa uns 300.00 anys podria ser el comportament funerari més antic que s’ha trobat de moment. En aquest indret trobem en una zona probablement on només hi podien accedir els homínids restes de desenes d’esquelets complets que no podem explicar-les ni per una catàstrofe natural (perquè no reflecteix la piràmide d’edat habitual), ni per l’acció de carronyaires (perquè no hi ha restes d’altres...