Presente y futuro del arte

Presente y futuro del arte

El text “ Presente y futuro del arte” ens planteja tota una sèrie d’hipòtesis que, deixant de banda la seva verificación, mereixen ser estudiades. Hem de tenir present que per englobar i valorar la producció artística contemporànea, ens és necessari l’escepticisme i si més no, una certa paciència que ens aportarà una visió més nítida amb el pas del temps.Qualsevol innovació, ja sigui artística, musical o fins i tot tecnològica, genera una sèrie d’opinions que, deixant de banda la seva possitivitat o negativitat, ens susciten uns punts comuns entre tots ells. La reacció més rellevant alhora de generar-se aquest tipus d’innovacions és la por a la pèrdua de la tradicionalitat. Si més no, l’experiència ens diu que aquests dubtes no van ben encaminats. Lesarts plàstiques, van trencar amb l’homogeneïtat que fins ara estava dotada l’art, però en substitució d’aquest fet, va arribar la pluralitat dins la mateixa obra. Per tant, No només es feia una sola lectura artística, sinó que mostrava diversos móns dins una mateixa focalitat. Pel que fa a l’expansió de la tècnica, hi havia certes tendències futuristes que van dur a terme una assimilació del noumoviment, com també podiem trobar d’altres postures que donaven com a morta la pintura. El fet és que anys més tard la pintura segueix en peu i amb una assimilació artística de totes aquestes ùltimes dècades que en tot cas, no ha fet més que fer-la créixer cap a nous horitzons. Finalment, amb l’arribada de les noves tecnologies com la creació multimèdia s’ha fet una interpretació a primera instàncianegativa, ja que el marge de temps alhora d’interpretar-ho és més reduït que no pas altres expressions artístiques.

El fet és que per analitzar el transcurs interpretatiu d’una innovació artística, ens és necessari assimilar els seus antecedents i precedents. Un cop analitzat aquest efecte, serem capaços d’entendre l’expressió que va dur-la a terme en el moment concret. Per tal de captaraquesta globalitat el temps resulta crucial. Amb aquesta premisa bàsica, no volem dir que una lectura artística no es pugui fer en el moment o de forma esporàdica, però si més no, l’haurem de tractar amb precaució, ja que mai podriem saber la magnitud o desprestigi de l’obra en el transcurs d’un cert periode.

Les interrelacions entre art i societat són constants i evidents. L’art i la societat sóndos punts de trobada que mai no expressarien el mateix l’un sense l’altre. Aquesta interdependència aporta els dos extrems de la balança, és a dir, els factors positius i negatius. La positivitat d’aquesta dependència, ens porta a parlar de l’originalitat de les obres representades en el moment, que seran interpretades com a ùniques degut a la seva innovació. D’aquesta manera, no haguèssiminterpretat de la mateixa manera l’estudi singular de la hetereogeneïtat dins l’obra de Picasso, o l’aflorament dadaïsta posterior a la Primera Guerra Mundial. Aquests context històric, ens aporta l’originalitat i l’experiència alhora d’interpretar-los com una sola unitat artística que és fidel a la seva línia evolutiva. Ara bé, l’expressivitat del moment pot està marcada per diversos factors culturals isocials que no tenen perquè ajudar a la producció artística. Amb l’arribada de la societat del consum, es comencen a intuïr certs factors que provoquen una deslegitimació de la creativitat i el valor de l’obra.

Certament, sembla que la interdependència entre societat i art està lligada però sens dubte, aquest lligam queda clarament representat per la cultura. Podríem parlar de la cultura, comla corda que enllaça aquests dos punts. Sens dubte, hi ha certes normes o si més no criteris, que la societat no hauria de tenir legitimitat per tergiversar segons el seu criteri. Un clar exemple d’aquest fet, seria el consumisme exacerbat que genera el nou ordre mundial. Si la premissa bàsica del sistema econòmic s’estructura a partir d’una necessitat constant de consum, és comprensible que...