Presocraticos

TEMA1: EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA

­-Els filòsofs presocràtics:

La filosofia, com la ciència, neixen a Grècia sobre el VII A.C, això va representar el neixement del pensament racional. Això va comportar que es proposés la superació de les formes de pensament protocientífiques, per exemple, les teories esperitualistes, per unes més racionals o empíriques. També va soposar per primer copseparar el pensament de la religió, passant del mite al logos.

Mite: Els grecs creien en aquests, els quals expressaven de manera simbòlica
conceptes filosòfics, religiosos o bé socials. Es creu que els mites es basaven en la
imaginació i per tant, eren una mica irracionals. I en general, podem diferenciar el pensament basat en els mites del basat en la raó tenint en compte diversos puntscaracterístics de cadascún, com per exemple el fet de que el racional acostuma a tenir un autor de determinada teoria, i una validesa temporal, per altra banda, el pensament mític, no hi ha autors per als mites que el conformen, i és un tipus de pensament que és va transmeten de generació en generació majorment per via oral (llegendes...). També confronten en d'altres punts, com ja he dit que feien elsgrecs, al contrari el pensament racional busca treure la possibilitat de que la causa dels fets naturals sigui relacionada amb Déus etc, defensant-se empíricament. La finalitat de l'ús de la raó, no és trobar quina divinitat produeix cada fet, sinó que busca una llei general per a explicar tots els fets.

El primer que es van proposar, va ser descubrir les causes reals, naturals, dels fenòmens.Posteriorment, es proposen trobar la causa de l'origen de tot (physis) i de les lleis que ho governen (arché) deixant de banda els pensaments sobre l'influència dels Déus en tot.
Arché: Una llei, que per cada filòsof presocràtic era diferent. L’arché simbolitzava l’origen i el final de tot, és a dir, d’on prové tot i on torna tot. Creien que l’Univers tenia un ordre, i per tant, l’arché era quiregia aquest ordre sobre totes les coses.
Physis: Per als grecs, era tot el món, tot l’Univers, tot el que hi ha, un cicle continu
de ser i no-ser.
Una expressió que fa referència a l'inici del canvi de pensament de mític a racional, és per exemple: “Un Univers sense Déus governat per forces mecàniques” Demòcrit

La physis (món=univers=tot allò que hi ha) és un cicle continu de Ser, No-Ser. Apartir d'aquesta afirmació, podem deduir que el món està sumit en un canvi continu, res és inmutable. Per tant, disfruta del moment abans de que canviï.
Exemple: CARPE-DIEM

Aquests canvis no succeeixen per atzar, sinó seguint un ordre. L'ordre que segueix el món, és la llei de la naturalesa. Aquesta llei, és l'ARCHÉ. Chaos-Kosmos
Caos: Segons els presocràtics en l’Univers hi havia caos quanno hi havia un
ordre que regís a aquest.
Cosmos: Segons els presocràtics, l’Univers té cosmos quan hi ha justícia en
aquest, és a dir, que té un arché que el regeix, i que per tant, té bellesa.
Els filòsofs presocràtics, van ser els pensadors que van iniciar el pas del mite al logos. Van viure abans que Sócrates, per això aquest nom. S'en conserven pocs fragments escrits.

-ESCOLA DE MILET:1.- Tales de Milet:

Més que un filòsof, era un savi. Construia instruments, redactava lleis, i com a científic, es dedicava a mesurar i calcular (llegenda de la predicció d'un eclipse solar). Considera que l'arrel del món és l'aigua, per influències babilòniques-egípcies. L'aigua com a font de la vida.
Va ser influenciat degut als seus viatges a Egipte, va ser el primer a introduir lageometria en el seu país, i com a error cronològic sel considera el mentor de Pitàgores. Apart de la llegenda del eclipse, també se li atribueix haver desenvolupat el càlcul de l'altura de les piràmides fixant-se en la sombra, i també mesurar distàncies entre els vaixells i al costa amb un compàs. Rebutjava la riquesa. Respecte a l'aigua com a vida, per ell la Terra era com un palt que flotava sobre...