Primates

Primat

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primats[1]Paleocè superior – recent |
Papió anubis, Papio anubis |
Accediu al Portal:Mamífers |
Classificació científica |
Regne: | Animalia |
Fílum: | Chordata |
Classe: | Mammalia |
Superordre: | Euarchontoglires |
Clade: | Primatomorpha |
Ordre: | PrimatesLinnaeus, 1758 |
|
Mapa de distribució dels primats no humans (verd)|
Subordres |
* Haplorrhini * Strepsirrhini |
|
Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els lèmurs, els ai-ais, els lorísids, els gàlags, els tarsers, els micos i els simis, amb els humans inclosos en aquesta última categoria.[2] Tret dels humans, que avui en dia habiten a tots els continents de la Terra,[a] la majoria de primats viuen a les regions tropicals osubtropicals de les Amèriques, Àfrica i Àsia.[3] La mida dels primats va des dels 30 grams del lèmur ratolí pigmeu fins als 200 quilograms del goril·la de muntanya. Segons les proves fòssils, els avantpassats primitius dels primats podrien haver existit a finals del període Cretaci fa uns 65 milions d'anys i el primatoide més antic conegut és Plesiadapis, del Paleocè superior (fa aprox. 58-55milions d'anys). Estudis del rellotge molecular suggereixen que la branca dels primats podria ser encara més antiga, originant-se al Cretaci mitjà, fa uns 85 milions d'anys.
Tradicionalment s'ha subdividit l'ordre dels primats en dos grups principals: els prosimis i els simis. Els prosimis tenen característiques semblants a les dels primers primats i inclouen els lèmurs de Madagascar, elslorisiformes, els ai-ais i els tarsers. El simis inclouen els micos i els simis. Més recentment, els taxonomistes han creat el subordre dels estrepsirins, o primats «de nas moll», per incloure-hi els prosimis no tarsers i el subordre dels haplorins, o primats «de nas sec», per incloure-hi els tarsers i els simiformes. Els simis es divideixen en dos grups: els platirins («de nas pla») o micos del Nou Món deSud-amèrica i Amèrica Central i els catarins («de nas estret») d'Àfrica i el sud-est asiàtic. Els micos del Nou Món inclouen els caputxins, els aluates i les mones esquirol i els catarins inclouen els micos del Vell Món (com ara babuins i macacos) i els simis. Els humans són els únics catarins que s'han estès fora d'Àfrica i el sud-est asiàtic, tot i que les proves fòssils demostren que en elpassat també n'existiren moltes espècies a Europa.
Sent mamífers generalistes, els primats presenten una gran varietat de característiques. Alguns primats (incloent-hi els humans i els babuins) no viuen principalment als arbres, però totes les espècies tenen adaptacions per grimpar-hi. Les tècniques de locomoció inclouen saltar d'un arbre a l'altre, caminar sobre dues o quatre potes, caminar sobreels artells, o columpiar-se d'una branca a l'altra (acció coneguda com a braquiació). Els primats es caracteritzen pel seu cervell gran en comparació amb altres mamífers, així com un major ús de la visió estereoscòpica en detriment de l'olfacte, el sistema sensorial dominant en la majoria de mamífers. Aquests trets són especialment importants en els micos i els simis i menys en els loris i elslèmurs. La visió en tres colors ha evolucionat en alguns primats. La majoria tenen polzes oposables i alguns tenen una cua prènsil. Moltes espècies presenten dimorfisme sexual, cosa que significa que els mascles i les femelles tenen trets físics diferents, incloent-hi la massa corporal, la mida dels ullals i la coloració. Els primats tenen un ritme de desenvolupament més lent que altres mamífers de midasimilar i assoleixen la maduresa més tard, però tenen una major longevitat. Algunes espècies viuen en solitari, altres en parelles de mascle-femella i altres en grups de fins a centenars de membres.
Taula de continguts  [amaga]  * 1 Història evolutiva * 1.1 Evolució * 1.2 Classificació * 1.3 Híbrids * 2 Característiques distintives * 3 Anatomia,...