Primavera arabe

LA PRIMAVERA ÀRAB
A PARTIR D’YVES GONZÁLEZ-QUIJANO


Buscant informació i llegint sobre la revolució de 1848 a Europa m'he adonat com la revolució àrab tècnicament s'assembla. La revolució tècnica d'avui s'assembla a altres coses que van tenir lloc en el Renaixement a Europa, bastant més tard al món àrab, a finalitats del segle XIX, quan van aparèixer la impremta i altres sistemesd'expressió pública, com la premsa, etc. 

Els que avui apareixen i anomenen "generació digital", és una nova generació que està modificant completament les dades socials i polítiques de la comunicació. 

Al meu entendre, ens trobem davant un canvi considerable respecte a les generacions precedents. De la mateixa manera que, a Europa durant el Renaixement, han creat una dimensió inèdita de lapolítica. Seria com dir que internet és com la impremta per la revolució de 1848.


Estem veient aparèixer una nova configuració que explica per què amb prou feines s'ha vist venir aquesta revolució, aquesta evolució àrab de la que tant es parla.

Ens trobem certament en un sistema on els instruments, les anàlisis del passat ja no són pertinents. En particular sobre la qüestió de l'opinió, de manerageneral, les grans línies al voltant de les quals es construïa l'opinió pública al món àrab.

González-Quijano planteja que la qüestió de les "xarxes socials" està xafant el fet de revoluvió "àrab". També des d'un punt de vista ideològic: la qüestió de l'àrab a nivell social, les elits intel·lectuals i culturals que, diguem, contribueixen a crear una opinió estan més centrades en lo "digital".Emmanuel Todd marca una correlació entre la transició demogràfica i l'alfabetització contraposada a la "aculturització digital". Crec que és difícil dir fins a quin punt les xarxes socials van ser determinants. Com diu González-Quijano, és difícil perquè el marge d'usuaris d'internet canvia molt d'un país a un altre. Tot i això, és curiós com, en general, les revolucions de la primavera àrabresultin tant semblants.

En la meva modesta visió, crec que veiem aparèixer nous temes que són diferents de l'arabisme, de l'islamisme, de les qüestions polítiques que es tractaven els últims anys. Diria que el fet de donar tanta importància a internet i a la difusió que permet, centrar-se en una dimensió, potser més pel públic occidental o europeu els resulten més properes: la qüestió delsdrets humans, la qüestió de la dignitat, la igualtat de les dones, etc.

Recordo aquella fotografia de Mubarak mort, encara calent, va donar la volta al món ràpidament. 

També crec que té molta raó quan parla d'un aspecte negatiu (o que pot arribar a ser-ho). Em refereixo a que tot el món concedia importància a Tunísia, ja que sempre ha estat molt propera a Europa. O Egipte, tothom ho coneix,però hi ha països en els quals no es pensava i que estan apareixent.

S'ha parlat una mica de Bahrain, aquest petit emirat pèrsic al costat de la costa saudita. És un emirat del que no es parla massa perquè és un emirat amb una població reduïda però és un país digne d'atenció i interès en el sentit que a Bahrain hi ha població molt formada s'utilitzen les noves tecnologies. Per això em preguntoperquè no se li dona importància de la "revolució 2.0" a Bahrain?

No sóc un entès en temes àrabs, ho reconec, però he estat investigant i crec que és perquè saben que el que està en joc a Bahrain no es limita a Bahrain sinó que concerneixen a tota la Península Aràbiga. I de fet és en aquesta regió del Golf que fa uns anys va produir-s'hi una de les primeres guerres totalment en "directe". Noho sé, però em pregunto perquè s'està descentralitzant cap a països més propers per la mentalitat europea.

Quijano parla de la importància Al-jazeera, que és una creació de Qatar,
Les qüestions importants tant ideològiques com a geopolítiques del món àrab, cada vegada més estan en la regió oriental del món àrab, la Península, amb Aràbia Saudita, Qatar, amb els Emirats, o almenys tinc la...