Primavera Árabe (En Catlán)

La Primavera Àrab

Introducció:
Es coneix com a Primavera àrab a les revoltes i protestes que es van iniciar l’any 2012 a la zona del nord de l’Àfrica i van afectar a pràcticament tot el món àrab. En un inici era una revolta juvenil, estesa i coordinada a través de les xarxes socials.

Com i on va començar?
Va començar a Tunísia, un país amb una taxa d’atur altíssima sobre tot entre elsjoves, però el detonant d’aquest moviment va ser quan un noi de 26 anys que és deia Mohamed Bouazizi, es va immolar cremant-se, perquè la policia li va destrossar la seva parada il·legal de verdures.
A partir d’aquí van començar les revoltes a Tunísia i el moviment es va anar extenent per la resta de països nord-africans.

En aquest grup de fotos hi podem veure places on hi van haver les protestesi concentracions més importants com la de la Plaça de la Perla a Bahrein o la Plaça Tahrir a El Caire (fotografia de baix a la dreta, fotografia de dalt a l’esquerra) o de les manifestacions al Iemen (fotografia del mig a la dreta).

Per què va començar?
Va començar degut a que en tots els països del nord de l’Àfrica i l’Àsia menor hi ha molta pobresa ja que no hi ha feina, sobretot pels mésjoves; la dictadura que hi ha sota el nom d’una falsa democràcia, la falta de llibertat d’informació perquè a molts d’aquests països els mitjans de comunicació estan controlats per l’estat i aquests decideixen del que s’informa a la població i del que no, i una manca d’esperança de futur.



Països en els que van haver-hi revoltes:

  Govern enderrocat.
  Els canvis de govern a causa delsdisturbis civils ininterromputs.
  Els canvis de govern a causa de les protestes relativament menors.
  Les protestes generalitzades (la majoria de les grans ciutats).
  Protestes relativament menors.
  Els països fora del món àrab amb les crisis relacionades.

En tots aquests països, van haver-hi manifestacions i ocupacions pacífiques d’espais públics (com ara la plaça Tahrir a El Caire ila plaça de la Perla a Bahrein). La resposta en tots els casos per part del govern ha estat la repressió violenta, ferits i morts, i el control de la informació. En general aquestes protestes no han tingut una representació política o religiosa, és a dir que els manifestants no provenien dels partits opositors o organitzacions religioses, sinó que són joves que és manifesten pel seu futur.Tunísia: 17 de desembre de 2010 fins el març de 2011.
Va caure el govern, i el president i la seva família fugen del país. El partit polític de Ben Ali es dissol i els seus membres són expulsats del govern y són suspesos.

Algèria: 28 de desembre de 2010 fins l’abril de 2011.
El president Bouteflika promet la fi de l’estat d’emergència; el primer ministre Ahmed Ouyahia diu que l’estat d’emergènciaserà eliminat.
Líban: 12 de gener de 2011 i encara no s’han acabat.
Només van haver-hi revoltes populars convocades en les xarxes socials.
Jordània: 14 de gener de 2011 encara continuen.
Van haver-hi canvis en el govern, cau el Primer Ministre i es convoquen eleccions per escollir un nou govern.
Oman: 17 de gener de 2011 fins el maig de 2011.
Van haver-hi canvis en el govern, es va apujarels salaris mínims.
Egipte: 25 de gener de 2011 i encara no s’han acabat.
Caiguda del govern de Mubarak.
Síria: 26 de gener de 2011 i encara no s’ha acabat.
Hi ha un conflicte armat. El president Bashar al-Assad va concedir la llibertat dels presos polítics, també va donar concessions polítiques als islamistes de la minoria kurda, va formar un nou govern, va acabar a l’Estat d’Emergència. Vaprometre canvis polítics.
Però això no era tot el que volia la població així que el 15 de març del mateix any comencen de nou les revoltes i en aquest punt és quan tot va començar a anar pitjor, més repressió, més morts...
Iemen: 27 de gener de 2011.
Caiguda del govern. El president Ali Abdullah Saleh va ser ferit el 3 de juny en un bombardeig del palau presidencial, mentre ell no era al...