Primer Pintor Realista

PRIMER PINTOR REALISTA.
GUSTAVE COURBET

ÍNDEX

* BIOGRAFIA

* PRINCIPALS OBRES

* BIBLIOGRAFIES

* EXEMPLES DE QUADRES

Gustave Courbet fou un pintor francès, fundador i el màxim representant del realisme.Aquest pintor va néixer a la ciutat Ornans, França el 10 de juny de 1819, i va morir a la Tour de Peilz, Suiza, el 31 de decembre de 1877.

Biografia:Els seus pares desitjaven que emprengués la carrera de Dret, però en arribar a París es va bolcar a l'art.Com ell, les seves amistats eren contràries al academicisme artístic i literari, entre les quals es compta a Baudelaire, Corot i Daumier. A partir de la revolució de 1848, Courbet va ser etiquetat de «revolucionari perillós».

El 1845 va exposar algunes de les sevesobres al Palau de les Arts de l'Exposició Universal de París, però en veure el rebuig del jurat cap a alguns dels seus quadres va decidir inaugurar una exposició individual situada en les proximitats del camp de Mart, a la qual va batejar amb el nom de "Pavelló del Realisme". Entre les obres que va exhibir en aquest lloc cal esmentar El taller del pintor, en què retratava a totes les persones quehavien exercit certa influència en la seva vida.

Va tenir fama d'arrogant i efectista; afirmava que «si deixo d'escandalitzar, deixo d'existir». Alguns li atribuïen que provocava escàndols només per entretenir a les classes benpensants i que, en realitat, el seu art es mantenia fidel a certa exquisidesa formal. No obstant això, altres personatges com Delacroix lamentaven que Courbetmalgastava la seva habilitat, en triar temes sense un contingut elevat amb molts detalls innecessaris.

Malgrat les seves polèmiques, va arribar a gaudir d'èxit. Se li va atorgar la medalla de la Legió d'Honor, però la va rebutjar. Afirmava que volia morir «com a home lliure, sense dependre de cap poder ni religió», si bé va accedir a participar en el breu govern de la Comuna de París de1871. Creia que l'art podria esmenar les contradiccions socials. Admetia seu compromís amb el socialisme i amb el realisme quan afirmava: " Accepto amb molt de gust aquesta denominació. No només sóc socialista, sinó que també sóc republicà, i en una paraula partidari de qualsevol revolució-i per sobre de tot realista ... realista significa també sincer amb la veritable veritat. "

Durantla Comuna se li va encarregar l'administració dels museus de París. Després de caure aquest govern, el govern posterior li va responsabilitzar de la destrucció de la columna Vendôme dedicada a Napoleó Bonaparte. Un consell de guerra el va condemnar a sis mesos de presó ia pagar 300.000 francs. En sortir de la presó va escapar a Suïssa per evitar que l'Estat li obligués a pagar la multa; era tanalta que havia de ser liquidada al llarg de 30 anys.

Va morir a La Tour du Peilz, localitat pròxima a Vevey, víctima d'una cirrosi produïda pel seu consum abusiu d'alcohol.

Principals obres:
Es dedica a pintar el paisatge, especialment els boscos de Fontainebleau i retrats, amb alguns trets romàntics. Però a partir de 1849 és decididament realista.
Tria temes ipersonatges de la realitat quotidiana. La seva tècnica és rigorosa amb el pinzell i amb l'espàtula, però la seva major innovació és l'elecció de temes costumistes: religiosos, històrics, mitològics i retrats de les classes altes. Reivindicava l'honestedat i capacitat de sacrifici del proletariat i afirmava que l'art havia de plasmar la realitat. . El seu realisme es converteix en model d'expressió demolts pintors.

* L'Embouchure de la Seine, 1841, Palais des Beaux-Arts de Lille
* L'home del gos negre, 1842, Petit Palais, París.
* Retrat de l'artista, anomenat L'home de la pipa, 1849?, Museu Fabre, Montpeller.
* Enterrament en Ornans, 1850, conservada al Museu d'Orsay a París. Va provocar un escàndol en el Saló de 1850, pel lletgisme i vulgaritat dels seus personatges....