primers filòsofs
Páginas: 9 (2181 palabras)
Publicado: 29 de septiembre de 2013
UNITAT 1. ELS PRIMERS FILÒSOFS
El PENSAMENT PREFILOSÒFIC
Grècia, s. VI a.C, inici de la filosofia amb el pas del pensament mític al pensament racional (del mite al logos). Tenim testimonis de pensament prefilosòfics a Egipte, Babilònia, Mesopotàmia i la Índia, ja que foren els primers en qüestionar-se la condició humana, la naturalesa, l’ordenació social, la immortalitat... En general,aquests pensaments eren fruit de sistemes teocràtics i amb una classe sacerdotal que ofegava el lliure pensament. Aconseguiren avenços científics sempre amb finalitat pràctica. No elaboraren teories, sinó que desenvolupaven tècniques mitjançant assaigs i errors.
EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA A GRÈCIA (DEL MITE AL LOGOS)
L’Antiga Grècia, s. VIII a.C, era una societat agrícola, marinera i guerrera,organitzada ciutats-estat (polis) independents. No hi havia llibres sagrats ni casta sacerdotal organitzada. Els mites que es transmetien eren narracions imaginatives i fabuloses on donaven resposta a interrogants sobre la naturalesa i el comportament humà mitjançant divinitats antropomporfiques. Aquestes governaven el món i davant de preguntes racionals, recorrien a elements màgics i cosessobrenaturals, originant supersticions que possibilitaven el control social de les conductes per part de la classe aristocràtica dominant.
Mitjançant l’ús lliure de la raó (logos), s’intentà construir una visió objectiva de la realitat natural i humana. Sorgí l’explicació racional. El naixement de la filosofia occidental consistí en: veure un món sotmès a un ordre intel·ligible (ordre o cosmos s’oposa adesordre o caos), buscar un principi del món de les coses, abandonar solucions mitològiques sobre l’origen i la naturalesa, substituir la fe religiosa pel pensament racional o científic, buscar les causes de tot dins el propi món, i acceptar la raó humana com a únic i suficient instrument d’investigació.
ELS FILÒSOFS DE MILET (L’EXPLICACIÓ RACIONAL DE LA NATURA)
Els milesis Tales, Anaximandrei Anaxímenes varen ser els primers en considerar el món físic racionalment intel·ligible. S’interrogaren sobre la naturalesa (physis) i buscaren una explicació racional. Els sentits ens donen una varietat de coses canviants, d’aparences, però la raó cerca el que roman a través dels canvis, el principi o substràctum (arkhé) de totes les coses.
Els filòsofs presocràtics eren coneguts com a físicsperquè la seva seva preocupació era conèixer la physis o naturalesa. Entengueren la physis com a arkhé (origen de tot). Aquest conxepte engloba l’origen de les coses, què són i com han arribat a ser el que són. Tales proposà que l’arkhé era l’agua, Anaximandre postulà l’àpeiron (l’indeterminat), i Anaxímenes l’aire.
ELS PITAGÒRICS (IMMORTALITAT I DOCTRINA ÒRFICA DE LA TRANSMIGRACIÓ)
Pitàgoresi els seus seguidors fundaren una mena de secta orientada cap a la salvació anímica, considerant que el principi de totes les coses (arkhé) era el nombre. Defensaven la immortalitat de l’ànima i la doctrina òrfica de la transmigració. Consideraven que la música, podent-se reduir a proporcions numèriques, purificava l’ànima. Així com l’harmonia depèn de les raons numèriques, l’harmonia còsmicatambé seguia l’ordre numèric. Els nombres, doncs, governaven l’estructura del cosmos.
Aquesta teoria se n’anà quan descobriren un nombre irracional (arrel quadrada de dos). Tot i així, segles després, els renaixentistes partiren de la mateixa suposició.
///Creien que durant el trànsit vital, l’ànima patia transmigració a altres cossos, mentre esperava tornar al lloc d’origen en un procés depurificació. Consideraven que la dedicació a la contemplació i estudi d’objectes menys materials , com per exemple les matemàtiques, alliberaven l’ànima-raó de la presó on es trobava///.
EL CANVI: HERÀCLIT I PARMÈNIDES
Tots dos elaboraren un pensament que donava preeminència a la raó enfront del sentits, tot i que diferiren en l’explicació del canvi. Podem parlar de 2 realitats: la que perceben els...
El PENSAMENT PREFILOSÒFIC
Grècia, s. VI a.C, inici de la filosofia amb el pas del pensament mític al pensament racional (del mite al logos). Tenim testimonis de pensament prefilosòfics a Egipte, Babilònia, Mesopotàmia i la Índia, ja que foren els primers en qüestionar-se la condició humana, la naturalesa, l’ordenació social, la immortalitat... En general,aquests pensaments eren fruit de sistemes teocràtics i amb una classe sacerdotal que ofegava el lliure pensament. Aconseguiren avenços científics sempre amb finalitat pràctica. No elaboraren teories, sinó que desenvolupaven tècniques mitjançant assaigs i errors.
EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA A GRÈCIA (DEL MITE AL LOGOS)
L’Antiga Grècia, s. VIII a.C, era una societat agrícola, marinera i guerrera,organitzada ciutats-estat (polis) independents. No hi havia llibres sagrats ni casta sacerdotal organitzada. Els mites que es transmetien eren narracions imaginatives i fabuloses on donaven resposta a interrogants sobre la naturalesa i el comportament humà mitjançant divinitats antropomporfiques. Aquestes governaven el món i davant de preguntes racionals, recorrien a elements màgics i cosessobrenaturals, originant supersticions que possibilitaven el control social de les conductes per part de la classe aristocràtica dominant.
Mitjançant l’ús lliure de la raó (logos), s’intentà construir una visió objectiva de la realitat natural i humana. Sorgí l’explicació racional. El naixement de la filosofia occidental consistí en: veure un món sotmès a un ordre intel·ligible (ordre o cosmos s’oposa adesordre o caos), buscar un principi del món de les coses, abandonar solucions mitològiques sobre l’origen i la naturalesa, substituir la fe religiosa pel pensament racional o científic, buscar les causes de tot dins el propi món, i acceptar la raó humana com a únic i suficient instrument d’investigació.
ELS FILÒSOFS DE MILET (L’EXPLICACIÓ RACIONAL DE LA NATURA)
Els milesis Tales, Anaximandrei Anaxímenes varen ser els primers en considerar el món físic racionalment intel·ligible. S’interrogaren sobre la naturalesa (physis) i buscaren una explicació racional. Els sentits ens donen una varietat de coses canviants, d’aparences, però la raó cerca el que roman a través dels canvis, el principi o substràctum (arkhé) de totes les coses.
Els filòsofs presocràtics eren coneguts com a físicsperquè la seva seva preocupació era conèixer la physis o naturalesa. Entengueren la physis com a arkhé (origen de tot). Aquest conxepte engloba l’origen de les coses, què són i com han arribat a ser el que són. Tales proposà que l’arkhé era l’agua, Anaximandre postulà l’àpeiron (l’indeterminat), i Anaxímenes l’aire.
ELS PITAGÒRICS (IMMORTALITAT I DOCTRINA ÒRFICA DE LA TRANSMIGRACIÓ)
Pitàgoresi els seus seguidors fundaren una mena de secta orientada cap a la salvació anímica, considerant que el principi de totes les coses (arkhé) era el nombre. Defensaven la immortalitat de l’ànima i la doctrina òrfica de la transmigració. Consideraven que la música, podent-se reduir a proporcions numèriques, purificava l’ànima. Així com l’harmonia depèn de les raons numèriques, l’harmonia còsmicatambé seguia l’ordre numèric. Els nombres, doncs, governaven l’estructura del cosmos.
Aquesta teoria se n’anà quan descobriren un nombre irracional (arrel quadrada de dos). Tot i així, segles després, els renaixentistes partiren de la mateixa suposició.
///Creien que durant el trànsit vital, l’ànima patia transmigració a altres cossos, mentre esperava tornar al lloc d’origen en un procés depurificació. Consideraven que la dedicació a la contemplació i estudi d’objectes menys materials , com per exemple les matemàtiques, alliberaven l’ànima-raó de la presó on es trobava///.
EL CANVI: HERÀCLIT I PARMÈNIDES
Tots dos elaboraren un pensament que donava preeminència a la raó enfront del sentits, tot i que diferiren en l’explicació del canvi. Podem parlar de 2 realitats: la que perceben els...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.