Primers hominids

Marc Arenas Ruiz

Història I

PAC 1/Apartat 2

La necessitat d'en Merakli
El meu relat ocorre una tarda en un petit poblat d'Anatòlia anomenat Çatal Höyük; és l'any
1
6400 . Ja han passat 3600 anys des de la darrera glaciació que provocà un canvi climàtic i l'augment sobtat de les temperatures, cosa que va portar que zones molt riques en aliments, ja sigui de
caire animal o vegetal, estransformessin en zones desèrtiques. Aquells nòmades que anaven
d'una part a l'altre cercant aliments quan escassejaven en el lloc on eren i que fins llavors no tenien cap necessitat d'establir-se en cap lloc concret, hauran d'adaptar-se a les noves situacions de
vida. Igualment, i no sincrònicament, es produeix,al meu parer, un altre situació que portarà a canviar el modus vivendi d'aquellscaçadors-recolectors: un profund canvi demogràfic,al passar a viure en zones més temperades es produí un augment considerable de la població2 , cosa que al haver-hi més gent en el mateix espai (augment de densitat de població) cada cop hi ha menys
oportunitats de mobilitat i els recursos alimentaris ja que no donen més de sí. Això comportarà
buscar noves solucions i les que acaben estenent-se són la agricultura ila ramaderia. Comença el
sistema de producció per a la subsistència i es deix de banda el sistema de recol·lecció i caça, al
menys com a única base de la adquisició d'aliments. Es produeix el canvi per necessitat, no per
desig de canviar! Però tornem al nostre poblat; en un calorós dia de primavera, en Bilge (“savi” en
turc) estava pastant amb el seu ramat d'ovelles i bous 3 quan se li apropà enMerakli (“curiós” en
turc), el seu fill molt inquiet i amb necessitat de saber.
- Què et preocupa fill meu?- va preguntar el pare. El nen, com tots els nens, es feia preguntes sobre el seu entorn, sobre el seu estil de vida i sobre el progrés que havia anat produint-se en el seu
poble.
- Pare, hi ha més pobles com nosaltres?. El pare deixà les seves tasques ramaderes i es segué en
una pedra amb elsemblant que expressava el pensament que la tarda seria llarga.
- Hi és clar que sí. El que passa, és que no tots els poblats històricament han progressat a la mateixa velocitat, ni al mateix temps que nosaltres. El tiet Ufuc (“horitzó” en turc), em va comentar
que en el seu darrer viatge pel sud havia conegut altres pobles que conreaven altres aliments diferents als nostres i pastaven ambd'altres animals, a més, no coneixien com fer els estris que tenim
nosaltres i de quin material estaven fets. Fill meu, l'evolució és diferent segons l'entorn en el que
visquis; lo bo, és que t'hi has d'adaptar per poder viure de la millor manera, coneixent el que t'envolta i aprofitant-te d'allò que t'és proper i útil.
- M'estàs dient que no coneixen el blat, i l'ordi, i els festucs?-preguntà sorprèsen Merakli.
- I tant que els coneixen, i en tenen d'altres, de conreus. Els passa com a nosaltres, els nostres
avantpassats, els avis dels nostres avis van haver, per necessitat, d'establir-se en aquests territoris per tal de poder sobreviure. I van haver de canviar tot el seu model de vida per tal de poder
subsistir. Van començar a conrear els camps i a tenir una estructura agrària de producció:tot el
que donava la terra o els animals, passava al poblat per la seva perduració. Tots treballaven pel bé
de la comunitat. Però no sempre va ser així.
- Què vols dir?- va preguntar en nen amb ulls com a plats.
- Ja fa temps que cadascú defensa el que és seu i procura pel bé de la seva família. D'aquí que
s'hagin produït alguns altercats amb altres famílies, degut als aliments emmagatzemats; nosempre és pot mantenir la utopia de vire en pau i en harmonia i el que és d'un és de tots; espero que
ho apreneu les futures generacions i obreu en conseqüència. M'explicaren que tres generacions
enrere vivíem junts, podíem entrar a la llar dels nostres veïns pel sostre de les nostres cases
adossades entre sí, sense haver de demanar permís, era una situació de convivència en grup4 .
En Merakli...