Primo de rivera

TEMA 2. (tema 10 del llibre de text).
EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA RESTAURACIÓ II: La Crisi del Sistema de la Restauració (1898-1931).
Segona part.

B. La descomposició del sistema (1918-1923).
6. La fi del sistema del torn pacífic i la inestabilitat política.
Entre 1818 i 1923 Espanya viu en una permanent crisi política i institucional.
a. Els governs de concentració.
i. Eren
El partitconservador, el partit liberal i La Lliga.
ii. Problemàtica.
Entre el 1918 i el 1923 la incapacitat dels governs per reformar en profunditat el sistema polític, la forta conflictivitat social i les tensions polítiques derivades de la guerra del Marroc van dur el règim de la Restauració a la seva crisi definitiva.
b. La fragmentació del partits dinàstics, els continus canvis de govern i la suspensióde les garanties constitucionals.
-Governs de curta durada (10 governs) i inestables a causa de manca de líders i les lluites internes. Els governs no tenen majoria parlamentaria, ja que els partits dinàstics estaven fragmentats i lluitaven entre ells per veure que imposa el seu criteri. Moltes vegades hi havia bloqueig parlamentari i els governs no podien tirar les lleis endavant.–Governs de concentració ( conservadors, liberals i La Lliga) en casos excepcionals. Els governs de concentració era un únic govern que s’ajunten per governar ( encara que tinguin idees contraries) per la mala situació del país. –La falta d’estabilitat per lesconstants clausures del Parlament i amb la suspensió quasi permanent de les garanties constitucionals.
(EL SISTEMA DEMOCRÀTIC ES TORNA UNA FICCIÓ).

7.La campanya per l’autonomia.
a. El projecte d’estatut per Catalunya de 1919 i el paper de la Lliga.
Al 1919 La Lliga i la Mancomunitat, animats per la DECLARACIÓ DE WILSON ( ‘’un estat per cada nació’’) presenta a Madrid i al rei un projected’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
b. Les conseqüències:
i. La por espanyola al trencament de la unitat espanyola:
Aquest projecte va ser mal rebut a tota Espanya (sobretot per el rei, els partits dinàstics i els mitjans de premsa de Madrid),ja que els polítics temien que es destruís la unió espanyola i que Catalunya es independitzes. A més, es va desencadenar una intensa campanya en contra,organitzada bàsicament per les diputacions provincials castellanes i per algunes entitats econòmiques, que consideraven que el projecte autonòmic era un via eficaç per al trencament d’Espanya. Que Espanya rebutges aquest projecte va fer que es creessin fortes tensions a Espanya i Catalunya.
ii. L’enfortiment del catalanisme d’esquerres: El Partit Català Republicà ( ideologia), Estat Català ( ideologia ifundador) i Unió Socialista de Catalunya (ideologia).
El no de Madrid d’atendre les peticions catalanes, provoca el sorgiment dels partits catalanistes d’esquerra, que volien catalanitzar el republicanisme i tenien idees més radicals que les que defensava La Lliga.
EL PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ: Els líders eren Lluís Companys i Francesc Layret. Aquest partit es l´Hereu del Centre NacionalistaRepublicà (partit radical). A part de tenir ideologia catalanista pensaven que Calalunya havia de ser un estat. Volen que Espanya deixi de ser una Monarquia i sigui una Republicà federal. Simpatitzen amb les classes populars i tenen una orientació clarament obrerista.
ESTAT CATALÀ: El líder era Francesc Macià. Tenia una idea molt clara: Catalunya havia de ser independent.
UNIÓ SOCIALISTA DECATALUNYA: Els líders eren Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans. Defensaven un socialisme reformista i gradualista. A més volien que Catalunya pogués decidir lliurament les decisions polítiques, econòmiques i socials.
(AUGMENT DE LES TENSIONS ENTRE ESPANYA CONTRA CATALUNYA!!).
8. La conflictivitat social i gran crisi.
a. Situació dels treballadors durant la postguerra europea i conseqüències.
El...