Primo Rivera

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-30).
Entre 1923 i 1930 té lloc la segona etapa del regnat d’Alfons XIII, marcat per la substitució del sistema de Restauració, per una dictadura militar encapçalada pel general Miguel Primo de Rivera. L’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera s’ha d’entendre en un marc en què el sistema parlamentari havia arribat a un grau extrem de desprestigi. Lainestabilitat governamental accentuada des de la crisi de 1917 (assemblea de parlamentaris, juntes de defensa, vaga general), el problema del Marroc (desastre d’Annual, 1921) i el deteriorament de l’ordre públic produït per un violent conflicte social (sobretot a Barcelona) havien enfonsat la credibilitat del sistema polític i agreujat les seves tensions internes. D’aquesta manera, els sectors mésconservadors de la societat espanyola es mostraren obertament favorables a una solució de força que sortís de la legalitat constitucional i permetés la formació d’un govern autoritari i centralista que solucionés els problemes de l’ordre públic, la inestabilitat política i la Guerra del Marroc. La solució dictatorial tingué inicialment alguns èxits evidents, però aviat anirà perdent suport popular.Es poden distingir dues grans fases: el directori militar (1923-25) i el Directori civil (1925-30), en què s’intentà dur a terme una institucionalització del règim. La Dictadura de Primo de Rivera abastarà fins el gener de 1930, donant pas als governs de Berenguer i Aznar (1930-31) que desembocaran finalment en la proclamació de la II República (abril de 1931). 1. El cop d’Estat. Des delcomençament de 1923 sovintejaren els rumors sobre la imminència d’un cop d’Estat i des de diversos sectors es promogué de manera clara la necessitat que algun militar (Weyler, Aguilera...) es fes amb el poder o que el mateix rei interrompés la normalitat constitucional nomenant un govern militar. Finalment, el 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera proclamà l’estat deguerra. Primo de Rivera publicà un manifest adreçat “al país y al ejército” en què acusava els polítics de tenir segrestada la voluntat del país i feia una crida a la regeneració. El rei Alfons XIII es negà a destituir els sublevats i encarregà el govern a Primo de Rivera, qui dissolgué les Corts, suspengué la Constitució de 1876, i formà un directori militar. El mateix govern liberal de GarcíaPrieto acceptà el cop d’Estat i una bona part de l’opinió pública –principalment, però no de manera exclusiva, sectors conservadors i empresarials- li donà suport amb entusiasme. Els mateixos sectors republicans i obrers adoptaren una actitud de passivitat motivada pel desprestigi del règim enderrocat i pil fet de que d’un bon començament el cop d’Estat no propugnava la permanència indefinida del’exèrcit en el poder, sinó que fou presentat com una solució temporal per regenerar la vida política. D’altra banda, la repressió practicada pel nou règim fou relativament modesta i es canalitzà preferentment contra els sectors més radicals del moviment obrer ( la CNT i el PCE), mentre que els socialistes del PSOE i l’UGT foren tractats amb una certa benevolència. 2. El directori militar (setembre de1923-desembre de 1925). La ideologia que impulsà el cop d’Estat de Primo de Rivera era una mescla d’autoritarisme militarista, regeneracionisme i paternalisme. Menyspreava els polítics professionals i el liberalisme parlamentari, i rebutjava el catalanisme al que titllava de separatista. Encara que el dictador tenia una clara simpatia pel règim feixista implantat a Itàlia per Mussolini, la sevadictadura s’allunyava del totalitarisme feixista i presentava unes característiques molt diferents (era més tolerant amb l’oposició, no intentava controlar tots

els àmbits de la societat), tot i que amb el temps s’aproximarà al model italià. 1r. Persecució del caciquisme. En consonància amb el seu proclamat regeneracionisme, el govern de Primo de Rivera intentà en un primer moment (1923-24)...