Principis Estructurals De La Constitució

La Constitució i els principis estructurals
GES1. La Constitució i els principis estructurals”, analitzarem una sèrie de qüestions bàsiques en la comprensió del Dret constitucional: d’una banda, l’Estat, com a instrument de poder, la seva naturalesa, l’origen i el paper que ha desenvolupat al llarg de la història; i, d’altra banda, el constitucionalisme, ja que en ell conflueixen totes lesteoritzacions i processos revolucionaris que donaran com a conseqüència l’aparició d’un Estat nou, oposat en la seva dinàmica i estructura a l’Estat absolutista. Ens referim a l’Estat constitucional, derivat de processos revolucionaris com ara la revolució americana de 1776 i la francesa de 1789. El canvi que s’experimentarà en aquests processos no solament suposarà el trànsit de l’Antic Règim alliberalisme polític i econòmic sinó que implicarà una qüestió molt més important: la consagració d’un nou instrument de limitació del poder que s’anomenarà Constitució; un text articulat en el qual es plasmaran els principis bàsics del liberalisme, com la divisió de poders i la proclamació dels drets del ciutadà. No obstant això, ja veurem que el constitucionalisme original derivat dels esmentatsprocessos revolucionaris, dista molt de semblar-se al constitucionalisme que serveix de base als actuals estats, més evolucionats en aspectes com ara la garantia dels drets de les persones, la juridificació dels processos polítics, el sufragi universal o el control de constitucionalitat de les normes. D’altra banda, analitzarem els principis estructurals de la Constitució. En primer lloc, “La formad’Estat”, i ens detindrem en l’anàlisi de l’evolució de l’Estat constitucional, des del primigeni Estat liberal de dret, passant per l’Estat democràtic de dret, fins a l’actual Estat social i democràtic de dret, consagrat a l’article 1 de la Constitució espanyola de 1.978, que proclama com a valors superiors de l’ordenament jurídic, la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.En segon lloc, estudiarem “La forma de govern”, concretament la monarquia parlamentària, que ens ajudarà a comprendre les diferents dinàmiques de relació que es poden suscitar entre els òrgans constitucionals de l’Estat. En tercer lloc el mòdul didàctic es deté en “L’Estat de les Autonomies”, és a dir, en l’organització territorial de l’Estat. Caldrà tenir en compte els diferents tipus d’Estatactuals: des de l’Estat unitari fins a l’Estat compost, dins del qual s’emmarca l’Estat de les autonomies, proposta constitucional que parteix de l’històric Estat integral, vigent durant la Constitució republicana espanyola de 1.931.Sistema constitucional espanyol, en el qual podrem analitzar i estudiar en detall els següents continguts:- L’Estat, com a organització, integrat per un territori i unapoblació, dotat d’una sèrie àmplia de mecanismes jurídics que serviran de base per a l’exercici del poder i la relació de les persones en societat. - El constitucionalisme, com a moviment revolucionari de finals del segle XVIII i principis del XIX, que de la mà d’autors com Rousseau o Montesquieu, materialitzarà els dràstics canvis que portaran a la fi de l’Antic Règim, de l’Estat absolutista alnou Estat liberal, la peculiaritat bàsica del qual serà la vigència d’un nou instrument de limitació del poder basat en el principi de separació de poders i en el reconeixement dels drets del ciutadà i que rebrà el nom de Constitució. - Ens detindrem en una anàlisi exhaustiva de diversos aspectes de la Constitució, com els diferents conceptes, que intenten delimitar el seu significat; elconcepte de Constitució, els tipus de Constitució, el poder constituent com a poder "creador" de la Constitució, les funcions de la Constitució, la “matèria constitucional“ i finalment l’estructura de la Constitució. - També veurem en detall la Constitució de 1978. Concretament, partirem de la seva elaboració i característiques generals. Després descobrirem les especificitats del procés constituent...