Pro_i_contra_l_idealisme

Argumenta a favor i en contra de lidealisme poltic. Lidealisme s aquella teoria poltica basada en la prevalncia dels ideals que mouen la poltica., aix com el lligam entre ltica i la poltica. Per aun idealista la principal virtut de lestat s la justcia. Histricament, alguns idealistes com Plat, More o Campanella han proposat models utpics destat basats en el que ells creien que hauria de ser.Aquests models responen a la recerca de la perfecci, a un cas de visi de la poltica com a tica aplicada. Aquests utpics, per, sn aix utpics, models irrealitzables. Recordem que la polis que Platintent instaurar a Siclia no fracassa una, sin tres vegades. Podrem daltra banda pensar que lidealisme poltic no cau o est exempt de caure en immoralitats en qu s podria caures a travs del realisme, quedefensa com ho fu Maquiavel- la total independncia de la poltica respecte de lmbit tic. Tot i aix, si pensem en lEstat que Plat proposa a La Repblica veiem que aix no s cert. En relaci a aix sinteressant la crtica que faria Popper al segle XX. A la polis de Plat no existeix ni la democrcia ni la llibertat ni els drets civils dels individus, que els perden davant del b com, del b de lestat. Aix,Popper denunciaria que rere l idealisme platnic hi ha una base reaccionria i ultraconservadora que es deriva de voler dur a la prctica un model destat ideal (Un exemple no gaire lluny seria veure enqu es convert el comunisme en dur-se a la prctica amb Stalin com a cap de govern). Aix doncs, lidealisme pot conduir, de la mateixa manera que el realisme extrem, a la justificaci dinjustcies iatrocitats, en nom del b com. Hegel diria al segle XIX que un excs didealisme porta les nimes belles a transformar-se en cors durs. Les nimes belles serien idealistes, persones que creuen que all ideal sall que de fet s natural, persones que creuen en la bondat humana i que gaireb busquen o esperen trobar la perfecci. Aquesta idea idealitzada del mn conduiria les nimes belles a tornar-se persones...