Problemas política interior de los Áustrias Mayores

POLÍTICA INTERIOR. ELS PROBLEMES INTERNS DE CARLES I.
Els conflictes entre determinades institucions reials i grups polítics i socials es van manifestar molt aviat al segle XVI. Tot just alcomençament del regnat de Carles I es van produir els alçaments de les Comunitats i les Germanies que van tenir el caràcter de revoltes polítiques, però també van ser revoltes socials i antisenyorials.

LESCOMUNITATS
Les comunitats (1520-1522) van sorgir a Castella on, des de la mort d’Isabel, s’havien registrat greus trastorns socials i polítics.
Carles I va arribar a Castella després de lesconflictives regències del seu avi Ferran i dels cardenal Cisneros. Arribava acompanyat dels seus consellers flamencs i va ordenar la sortida d’importants quantitats de diners cap a Flandes, a més derecompensar els estrangers del seu seguici amb càrrecs i dignitats reservades als castellans.
Les corts li van reclamar més atenció als afers del regne, però el monarca només va convocar-les per demanardiners per la seva coronació com emperador. El 1520 el monarca se’n va anar cap Alemanya enmig d’un malestar creixent.
Una sèrie de ciutats (Toledo, Àvila, Segòvia, Burgos) es van revoltar contra lamonarquia, es van constituir en governs del regne i van oferir la corona a la mare de Carles, la reina Joana. Aquest moviment, els principals dirigents del qual eren Juan de Padilla, Juan Bravo iFrancisco Maldonado, agrupava el sector dels “hidalgos” i de les classes mitges urbanes (artesans, mercaders i funcionaris).
Els comuners reclamaven protecció per a la industria nacional, especialmentla tèxtil, molt perjudicada per l’exportació de la llana, defensa davant de la competència estrangera, respecte per les lleis del regne i una participació política més gran. En pocs mesos, el conflictes’escampà i es van produir també revoltes pageses de caràcter antisenyorial.
Els revoltats es van trobar aviat davant l’oposició de la monarquia, dels grups exportadors de llana i de la gran...