Problemes filosofics i

P.F I
1. Aparença i realitat:
· Parménides:
Primer en distingir que hi ha 2 tipus diferents de coneixement:
a) Via dels sentits: ‘’La del no-ser’’, via de la opinió. No es pot expressar amb el llenguatge, es personal; És una via no adequada.
b) Via Racional: ’La del ser’’. El raonable es pot explicar mitjançant el : llenguatge i la coherència -> La veritat és afrimable lingüísticament ino contradictòria.
Podem dir que amb els sentits no podem arribar als nivells ‘’mes profunds de la realitat’; No són fiables. En canvi el camí de la veritat; només pot ser assolit mitjançant la via racional.
Així arriba al: ‘’ EL SER ÉS I EL NO SER NO ÉS’’ del que es pot deduir:
a) El ser es etern: Sempre ha existit; sinó; Contradicció. ( Que hi havia abans del ser? )
b) El ser és l’úniccomú i continu: Ja que si existeix una altra cosa diferent al ser, tan sols pot ser no-esser.
c) El ser es immòbil/inalterable: Perquè si canvies o es convertís en una altra cosa hauria de ser no-ser.
d) El ser es esfèric: · És esfèric perquè el raonament es circular, sempre es torna al plantejament inicial ( el ser es ...)
Milos de Samos afirmà que aquest argument era fals, perquèal ser esfèric, ha d’estar, necessàriament en revoltat de no-ser.
Com arribem a la veritat? Com hem dit; Hi ha dues vies:
1) Via de la opinió ( Doxa ): Camí incorrecte, el segueixen aquells que es fien dels sentits.
Def. Doxa: Imatge habitual del món a través dels sentits, ‘’visó corrent del món’’
Camí incorrecte: Ens duu a creure que el que no-es es i que el que es és no-ser. ( quan diem :‘’això és així’’; ho fem acceptant el no-ser). El sentits, també ens donen a veure que hi ha moviment, canvis pluralitat... etc , el qual es contradictori amb l’afirmat anteriorment.

2) Camí de la raó: Camí correcte. Arribem a l’afirmació : ‘’El ser es ...’’

· Zeno d’Elea:
Deixeble de Parménides i defensà el que digué el seu professor amb:
a) Reducció a l’absurd
b) Apories
Paradoxad’Aquil·les: Així demostra que els sentits ens enganen i alhora, que el moviment es fals: (Camí doxa: podem agafar la tortuga. Camí racional: No la podem agafar mai)

· Plató: (Mite de la caverna, es : 1) Síntesis pensament autor i 2) Interpretació del paper filosòfic
Interpretació (Mite de la cav.):
1)Síntesis pensament Plató:
a) Ontologia: (Part de la filo. que es dedica ‘’al que es’’)Problema de la relació de semblança entre les coses del món sensible i la seva idea.
Parménides planteja el següent problema: Tenim una única i concreta idea de muntanya (món de les idees), però, en canvi, amb els sentits percebem ‘’la muntanya 1’’, ‘’la muntanya 2’’ etc -> Quina semblança hi ha ?
Per Plató, es pot entendre de dues maneres, però ambdues també comporten problemes:
1) PARTICIPACIÓ:Cada còpia conté una part del seu original del Món de les idees
Problema: Si cada còpia del Món Sensible té una part de la seva respectiva Idea -> CONTRADICCIÓ: Les Idees són indivisibles, immutables...

2) IMITACIÓ: La realitat és la que és perquè les ‘’coses’’ imiten, intenten parèixer-se al se ‘’original’’ ( sense participació). PERÒ: Quina semblança tenen amb els originals? D’onprovenen? ‘’Solució’’: Es planteja l’existència de una Idea superior que sigui font de l’origen (¿?)
b)Genoslogia o Tª del coneixement:
Igual que per a Parménides, per Plató hi ha dos tipus de coneixement:
-Doxa: Sentits -> Coneixement inferior
-Racional: Ens permet accedir al Món de les idees
Problema del sentit de la dialèctica( procés de coneixement): Al tenir 2 maneres d’entendre elconeixement, tindrem , també dues dialèctiques:
1ª) Període de Maduresa: Procés ascendent de coneixement que va des de les realitats sensibles fins al descobriment de l’existència del Món de les Idees.
En que consisteix? (Rep. LL IV) Símil de la linea:

Doxa:
-Phisys: Percepció directa dels objetes sensibles.
-Eikasia: Representació de la Phisys, p ex: Dibuixos, sombres...
Episteme:...