Problemes Lectoescriptura

Pràctica 8: Anàlisi i avaluació de textos infantils amb errades d’ortografia natural.

L’ortografia és la part de la gramàtica que ensenya a escriure correctament per l'encertada ocupació de les lletres i dels signes auxiliars de l'escriptura. Segons aquesta definició podem diferenciar tres tipus diferents d'ortografia: natural, arbitrària i reglada.

- L'ortografia natural, es basaen la ruta fonològica; és a dir en l'associació fonema-grafema. Els errors ortogràfics que es registren són per substitució entre fonemes-grafemas, per omissió o addició de grafemas o per pertorbació de l'ordre.

- L'ortografia arbitrària, es basa en la ruta lèxica i depèn del magatzem del lèxic visual ortogràfic. Els errors que es contemplen són la substitució entre grafemas quecorresponen a un mateix fonema o el que és el mateix la substitució entre síl·labes homòfones. A més, perquè es consideri una falta d'aquest tipus d'ortografia no deu correspondre amb cap regla ortogràfica.

- L'ortografia reglada, es pot considerar una subdivisió de l'anterior. Abastarà les faltes en paraules que es regeixen per una regla ortogràfica. Generalment quan es parla d’ortografiaes fa referència als dos últims tipus d'ortografia, suposant que l'associació fonema-grafema s'ha adquirit correctament en l'inici de l'aprenentatge de la lectoescritura.

Les faltes que hem treballat a classe són:
Faltes tipus I: Per omissió (exemple: vic per visc)
Faltes tipus II: D’ordre, transposició de lletres (exemple: tirst per trist). També s’ha de tenir en comptel’orientació de la lletra, si és correcta.
Faltes de tipus III: De pronúncia (exemple: llo per jo), quan escriu com parla.
Faltes de tipus IV: De correspondència so-grafia, atribueixen una grafia incorrecta a un so diferent (exemple: neva per meva).
Faltes de tipus V: La mala separació dels mots (exemple: la mevagermaneta en lloc de la meva germaneta).

Quan l’alteració de les lletresprové d’una pronúncia defectuosa les errades prenen una significació que s’ha de tenir especialment en compte. Aquest tipus d’errades poden provenir de:

- Defectes d’articulació o d’elocució, orgànics o funcionals.
- Causes generals d’ordre psicològic o fisiològics.
- Mals costums en el parlar.
- D’insuficiència de lectura, no ha tingut prou contacteencara amb la lletra escrita.

Texts treballats a classe:
Text 1

“Había una vez un enano que vivía en el bosque, siempre iba a cazar lobos y tenía una casa y ese enano murió”.
Faltes del tipus II: ordre, orientació de les lletres
Fin que la lletra [f] la posa al revés.
Caas en lloc de casa.

Faltes del tipus IV: correspondència so-grafia
emano en lloc de enano.

- Faltes de tipus V: Lamala separació dels mots
Unenanocebibia en lloc de un enano que vivía
Teniaunacaas en lloc de tenía una casa
E seenano en lloc de ese enano
En aquest tipus de faltes (V), també s’ha de dir que les comet a la inversa, és a dir, separa les paraules:
U na en lloc de una
E ma no en lloc de enano
Bi bi a en lloc de vivía
Siem pre en lloc de siempre
Mu rio en lloc de murió.

Faltes deortografia arbitrària:
Casha en lloc de cazar
Abia en lloc de havía

Faltes d’Ortografia natural:
Abia en lloc de havia amb [v]
Bes en lloc de vez
Ce en lloc de que
Bibia en lloc de vivía
Bosce en lloc de bosque.

Conclusions:

Una de les primeres coses que s’observen és que el nen separa molt les paraules, gairebé escriu per síl·labes en lloc de pels mots..
A partir d’aquí comentar, queles errades més greus que realitza són degudes amb una ortografia natural, és dir, a les faltes que fan referència a les normes ortogràfiques, com [b] en lloc de [v], [c] en lloc de [q]. Com he dit en els anteriors casos, aquest aprenentatge l’anirà assolint amb el temps.
En el cas de la paraula casha, penso aquesta, és una errada molt peculiar i li trobo dues vessants: la primera podria ser...