Procés adopció al marroc

2. PROCÉS



Tal i com ja hem dit anteriorment l’adopció en el territori i la legislació marroquí no existeix. Existeixen, en canvi altres mesures per a la protecció de menors que estan en situació de desemparament, com la Kafala o la Tutela Dativa.

La aplicació d’aquestes figures jurídiques són les que sol·liciten les persones estrangeres, y en el nostre país les de nacionalitatespanyola. Posteriorment si es procedeix, es pot constituir el terme adopció que és el que s’utilitza en el nostre país.

Per tant, a causa de lo mencionat en els dos paràgrafs anteriors, parlarem de la Kafala, que és similar a un acolliment permanent. La Kafala és una institució coneguda als països musulmans que té com a finalitat protegir els menors que es troben en situació de desemparament, i que ésdiferent de la figura de l'adopció.
El Dret marroquí regula la Kafala a la Llei núm. 15-01. D'acord amb el que defineix aquesta Llei, la responsabilitat dels kafalis (persones que assumeixen la Kafala d’un infant), comporta assumir el compromís d'encarregar-se de la protecció i l'educació d'un infant abandonat igual que ho faria un pare o una mare pel seu fill. Tanmateix, la Kafala no crea capvincle de filiació o parentiu entre l'infant i la família que l'acull.
Els països musulmans no contemplen la figura de l'adopció dins les seves legislacions perquè la consideren contrària a la seva religió. En aquest sentit, l'article 149 de la Llei 03-70 relativa al Codi de la família i de l'estatut personal marroquí, anomenat Mudawana, estableix al primer paràgraf que "l'adopció no té valorjurídic i no produirà cap dels efectes de la filiació".
La prohibició de l'adopció que contempla l'Alcorà determina que els ordenaments jurídics musulmans no recullin (malgrat excepcions) aquesta institució i que, en el seu lloc, regulin una sèrie de mesures a través de les quals es protegeixen els menors. D'acord amb la figura de Kafala l'infant es col·loca en una família amb la finalitat que elsacollidors compleixin les funcions de la seva cura i alimentació, en defecte del compliment d'aquestes funcions pels seus progenitors. De fet, la paraula àrab Kafala es tradueix literalment per “fiança”, “alimentació”, “sosteniment”, la qual cosa significa que aquesta institució té un pur caràcter assistencial.
Des del punt de vista de l'eficàcia de la Kafala en el nostre ordenament jurídic, hem dedir que les Resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat, del 14 de maig de 1992, de 18 d'octubre de 1995 i d'1 de febrer de 1996, coincideixen a afirmar que "l'adopció constituïda davant d'autoritats o funcionaris marroquins competents no té cap punt de contacte amb l'adopció reconeguda a l'ordenament espanyol. Per tal que l'adopció sigui inscriptible no és suficient que elsconsentiments exigits es prestin posteriorment davant de l'autoritat competent, sinó que l'adopció prevista per l'ordenament espanyol ha de constituir-se ex novo pel jutge espanyol competent". Aquest seria el cas de les famílies amb infants kafalats que arriben a Catalunya i volen constituir l'adopció.
La Resolució-Circular de 15 de juliol de 2006, de la DGRN, sobre reconeixement i inscripció en elRegistre Civil espanyol de les adopcions internacionals, estableix que "el Dret islàmic clàssic no regula cap institució com l'adopció plena del Dret espanyol que equipari la posició jurídica del fill adoptiu amb la pròpia de filiació natural quant a la creació de vincles de parentiu i canvi subsegüent a l'estat civil de les persones. Això és així perquè l'Alcorà prohibeix que el fill adoptius'integri a la família amb els mateixos cognoms (a excepció de la legislació argelina) i els mateixos drets successoris que els fills naturals. Només s'admet que l'infant acollit es beneficiï de les atencions materials i de l'educació que li proporciona la nova família d'acollida".
Pel que fa al reconeixement registral de la Kafala, hem de dir que no pot ser objecte d'inscripció atès que no forma...