Processos De La Memòria

RESULTATS

Fig. 1 Fig. 2


A la figura 1 i a la figura 2 es mostren els resultats obtinguts en l’estudi. No es mostren, en cap de les dues, les “Falses alarmes” donades pels subjectes en les proves de reconeixement (3,15 per la tasca ortogràfica i 4,10 per la tasca semàntica) ja que aquesta dadas’ha utilitzat per obtenir una mesura corregida en aquesta prova de reconeixement. Cada dues falses alarmes es descompte un encert en aquesta prova, així s’evita el biaix que pot donar la tendència a respondre en excés que SI o que NO.
Excepcionalment, per aquest estudi, utilitzarem el valor 0,6 com a diferència entre dos valors, per que aquests siguin significativament diferents.

Incidència demantenir ocupada la memòria de treball

En ambdues tasques i tant pel record com pel reconeixement, podem observar que la presentació d’una sèrie de dígits per mantenir ocupada la memòria de treball, afecta de manera significativa a la recuperació de les dades.
[pic]
[pic]
Totes les diferències són significatives segons si la tasca s’ha fet amb presència de dígits o sense aquesta presència, demanera que queda clar que el tenir ocupada la memòria de treball a l’hora de fer la codificació afecta significativament en el moment de fer la recuperació, sense tenir en compte quin és el tipus de tasca, semàntica o ortogràfica, fem durant la codificació, ni quin tipus de recuperació, record de paraules o reconeixement, utilitzem.

Incidència segons el tipus de tasca en la codificació[pic][pic]

Tots els resultats són significatius i favorables a afirmar que hi ha una millor recuperació quan la codificació s’ha fet mitjançant una tasca semàntica.

Incidència segons el tipus de tasca de recuperació

Si en l’apartat anterior es veia que els resultats eren millor quan la tasca de codificació era semàntica en comptes d’ortogràfica, ara podem veure que la tasca de recuperació tambété una incidència clau, doncs en tots els casos, analitzats individualment a partir de quina tasca de codificació s’ha fet, la recuperació és significativament millor quan es fa mitjançant un procés de reconeixement que no tant com quan es demana un record lliure de les paraules. Aquest efecte es pot veure perfectament en les figures 1 i 2.

Creuament de dades segons tipus de codificació itipus de recuperació

Seria interessant poder observar que té més incidència en aquest procés de la memòria, si el tipus de codificació o el tipus de recuperació. Per això observem si el reconeixement, que funcionava millor que el record, pot millorar la quantitat de paraules recordades malgrat la tasca utilitzada per la codificació fos l’ortogràfica, que era pitjor que la semàntica.


[pic]Sembla que el reconeixement millora significativament el nombre de paraules recordades, independentment del tipus de tasca de codificació que s’utilitzi.
Si les dades s’analitzen a la inversa podem comprovar que els resultats també són favorables al reconeixement.

[pic]

En aquest cas caldria una anàlisi estadística més acurada per tal de poder observar si hi ha un sumatori d’efectesbeneficiosos en la facilitació de les paraules que recordem. La hipòtesi seria que tot i que amb la tasca de recuperació, de tipus reconeixement, es recorden més paraules, independentment de quina ha estat la tasca de codificació, cal esperar un major nombre de paraules recordades quan s’utilitza una tasca de recuperació tipus semàntica juntament amb una tasca de recuperació de tipus reconeixement. Segonsaixò podríem aventurar una classificació, de pitjor a millor, segons com sigui el tipus de codificació i el tipus de recuperació.

[pic]
Fig.3
DISCUSSIÓ

Un cop feta aquesta primera aproximació als resultats obtinguts, caldrà anar buscar aquelles teories, dins de les quals podem explicar aquestes dades.
En aquest estudi s’observen la quantitat de paraules que són capaços de...