profesor
Ella parlava amb un piscóleg que li recomanava que li digués als seus pares pero ella no volia, així que li va direll, llavors van ingresar-la en un centre per la recuperació de la malaltia.
Molt sovint feia visites al psicoleg i paralaven, al principi és va enfadaramb ella ja que feia lo imposible per perdre encara més pes i la última vegada que la van pesar, pesava menys que quant va entrar al centre, així que liva fer recapacitar i fer-li entendre que si no menja es morirà.
Dintre del centre coneix més noies amb el seu problema i amb anorexia que li ensenyan elque ha de fer per desfer-se del menjar, amb les que comparteix experiències i agafa un gran amistad...
No vol sapiguer res de ningú, ha perdut la sevamillor amiga, ha perdut la seva parella, és troba lluny del seus dos germans bessons; perqué viure?
A pesar de totes aquestes coses que li pasen, ella,gracies a la visita de la seva antiga parella, ara un bon amic, desideix que aquella enfermetat no podria amb ella i que aconseguiria sortit per poderestar amb tota aquella gent que tant estimava, tornar a parlar amb la seva millor amiga que havia oblidat i jugar amb els seus dos germans a indis com soliafer, totes aquestes coses que tant li agradaven, no las anava a perdre per una enfermetat, d'aquesta manera, ella decideix, que volia recuperar-se..
Regístrate para leer el documento completo.