Projecció Temporal Del Mercat Laboral Català

PROJECCIÓ TEMPORAL DEL MERCAT LABORAL CATALÀ

615.558 aturats demandants d’ocupació a Catalunya, és la dada registrada en el mes d’octubre de 2011.

La crisi econòmica actual ha afectat profundament al mercat laboral català, però si
analitzem dades anteriors al seu inici, podem veure que una part impo rtant d’aquest atur
és estructural i ja existia abans de la crisi. Les dades, per sisoles, no ens expliquen les
dinàmiques que han conduït a aquesta situació. Però, si volem valorar quines són les
polítiques més eficients per incidir en el problema, cal a nalitzar els fluxos que han
intervingut i que ens han portat als índexs actuals de inactivitat, ocupació i atur.
Des de finals del 2007 la tònica general ha estat una davallada de l’ocupació
acompanyada d’un increment de l’atur.Si observem les dades prese ntades en el darrer
Butlletí de fluxos del mercat de treball de Catalunya veurem que tot i que durant el
segon trimestre de 2011 l’ocupació ha augmentat en 1.2% i l’atur s’ha reduït en un 5%
(respecte al trimestre anterior), el balanç anual segueix sent ne gatiu. Caldrà esperar les
dades dels pròxims trimestres per veure si l’ajust del mercat laboral s’estabilitzai si les
polítiques econòmiques generen ocupació, o si només es tracta d’una situació
conjuntural.
El que si podem observar és que el ritme de des trucció d’ocupació i d’augment de l’atur
és menys intens que en anys anteriors.
Amb l’estudi dels fluxos en el mercat de treball català es poden identificar diferents
col·lectius i podem saber, per exemple, qui és més susceptible de perdre lafeina, a qui
li serà més difícil de trobar-ne una de nova o qui romandrà més temps en situació d’atur.
L’anàlisi de les variables que mesuren aquestes situacions permet ran la possibilitat
d’aplicar mesures específiques per afavorir la reinserció de cada un d’aquest gru ps de
persones i ajustar les polítiques que es volen aplicar.

La recuperació econòmica i el creixement de Catalunya és elprimer
pas per la creació d’ocupació néta i sostinguda. La nostra situació dins de l’estat
espanyol i de la Unió Europea marca les po lítiques econòmiques adoptades per sortir
de la crisi, i degut a l’elevada interdependència de le s economies dels estats membres
tampoc seria factible una actuació al marge del nostre context natural.
Des de la Unió Europea s’estan adoptant mesures importa nts queja s’apuntaven en la
Agenda de Lisboa 2000 – 2010 i que ara tenen la seva continuïtat en l’Estratègia
Europea 2020. Els eixos principals d’aquesta nova estratègia que aspira a millorar la
competitivitat del mercat europeu es basen en aconseguir un creixement intel·ligent,
sostenible i integrador.
L’aposta per el coneixement, la innovació, l’educació i la societat digital, per la produccióeficient i el bon ús dels recursos per ser més competitius, i la voluntat d’augmentar la
participació en el mercat de treball, l’adquisició de les qualificacions necessàries i el
benestar dels ciutadans, és fonamental.
L’èxit però, dependrà de la voluntat política dels governs dels estats membres, tal com
va passar amb els acords de Lisboa que no es van assolir, tot i que s’està legislant perreforçar la sobirania de Brussel·les.
Catalunya ja s’està posicionant amb les seves polítiques per aconseguir aquest canvi de
model, basat en els pilars de l’educació, les infraestructures i “l’economia verda”, que la
globalització i la situació actual de crisis exigeix.

El món i els mercats han canviat i ja no podem seguir amb la mateixa política productiva
que practicàvem al segle XX.Ara, els països emergents produeixen igual o millor que
nosaltres i a uns preus amb els que no podem competir. Si volem subsistir i mantenir
l’estat del benestar hem de fer un pas més i canviar. Piaget va definir la intel·ligència
com la capacitat per adaptar-se al medi. De la mateixa manera podríem dir que l’èxit
serà per els sectors que s’adaptin a la demanda dels mercats.
La transformació...