Projecte esquelets p5

Els primers dies de classe, cadascú portava allò que més l’interessava, agradava o simplement allò que volia ensenyar als companys. Entre altres coses vam portar llibretes amb dibuixos, fotos de l’estiu, entrades de museus o de parcs, mapes i allò que ens va fer començar a pensar en un tema que es va convertir en un projecte, un fòssil.

- Vam agafar un fòssil a la muntanya que tenia formad’os.
- Jo he vist a la tele, que a les muntanyes hi ha senyor amb un martell que treuen esquelets de senyors que van morir fa temps.
- Sí, agafen pales o martells, excaven i quan troben un esquelet l’agafen i el porten als museus.
- Podríem fer un treball d’esquelets que està dibuixada una persona, ho punxes i a darrera de la persona hi ha l’esquelet i obrim i es veu l’esquelet.I així és com vam començar a parlar d’esquelets. Però no ens acabàvem de posar d’acord sobre el tema que volíem estudiar, uns deien que volien saber coses de fòssils, altres d’esquelets i altres que volien saber moltes més coses dels gegants que vam veure al programa de les festes de la Mercè així que vam decidir fer votacions.

I la resta ja la sabeu....

Un dia tot parlantd’esquelets vam tenir aquesta conversa:

- Però com s’aguanten al cel els esquelets de les persones quan es moren?
- És clar, perquè no respiren.
- I com és que no es veuen?
- No es veuen perquè els tapen els núvols.
- Però quan no hi ha núvols al cel tampoc es veuen.
- Perquè estan més enllà del cel, a l’espai, i allà tot flota.
- Però com pugen al cel?
- Lameva mama em va dir que quan es mor algú l’enterren i va al cel.
- Però com pugen ningú ho sap, es un misteri.
- Clar, només ho saben els que pugen.
- Jo un dia vaig anar a un lloc que hi havia molts morts i hi havia moltes fotos.
- I tots eren vells?
- No també hi havia joves.
- Però els joves no es poden morir!
- Sí, potser va patir alguna malaltia
- ...No hi ha una resposta que sigui veritat absoluta per aquestes preguntes que ens plantegem, cada cultura té la seva ideologia i la seva manera de tractar la mort i en el temps també s’ha tractat de formes molt diferents. Només podem conèixer-les i respectar-les.

Una nena de la classe ens va portar una radiografia a l'escola.

– Porto aquesta radiografia perquè es veuen els ossos.
–Però com funciona una màquina de fer radiografies?
– Et posen a una màquina despullat i et poses dret i una altra màquina que és com una màquina de fer fotos però molt especial et passa pel voltant i ja està.
– A mi em van posar una màquina per dins.
– I encara la portes?
– Sí.
– Jo no em vaig despullar, només em vaig treure la samarreta i els pantalons.
– A la mevagermana li van fer una que només es veia a l'ordinador però no es veien els ossos.
– Segur que era una radiografia?
– No, no era, però no sé com es diu, no m'ho van dir.
– A mi em van fer una radiografia per mirar-me les dents però no la tinc a casa, se la va quedar el dentista.
– A la meva mare li van fer una radiografia per mirar-li el braç quan se'l va trencar.
– Elsossos es trenquen?
– Si. Primer es fa com una muntanya.
– Si pots moure bé, no est+a trencat.
– A la meva iaia li han ficat un ferro perquè s'ha trencat un os.
– Quan et trenques un os primer et fiquen un guix i després te'l pinten no sé perquè.
– Potser és que no tenen tirites tan grans.
Tenim moltes hipòtesis sobre com funciona una màquina de fer radiografies i si els ossoses trenquen.
Les haurem de comprovar!!!
Per parelles ens imaginem com funciona un màquina de fer radiografies i ho dibuixem:

Mireu els dibuixos amb molta atenció!!!

La Laura i la seva mare ens han preparat una presentació amb un vídeo en 3D on es veuen tots els ossos, els músculs, les vísceres i la pell.

La Laura ens l'explica i ens diu que la seva mare en sap molt...