Pronoms febles

ELS PRONOMS FEBLES.

1.- Què són els pronoms febles?
Els pronoms febles són mosíl.labs que utilitzem per substituir paraules o frases. S’anomenen febles perquè són pronoms àtons o inaccentuats.No tenen un significat propi i només l’adquireixen quan es relacionen amb el referent que substitueixen.

2.- Regles sobre l’ús de les diferents formes.

- Els pronoms febles van sempre davant odarrere del verb: Li van donar un premi, renta’l demà.

- Quan el verb és infinitiu, gerundi o imperatiu, col.loquem el pronom darrere del verb: Vols dutxar-te? Estàs dutxant-te? Dutxa’t ràpid, perfavor?

- En qualsevol dels altres temps verbals, col.loquem el pronom davant del verb: m’estima. El vaig portar. Ho he de fer.

- Les formes verbals perifràstiques o compostes poden dur el pronomdavant o darrere del verb: la vaig rentar o vaig rentar-la. Li volia dir o volia dir-li.

- Els únics pronoms que tenen sempre la mateixa forma són ho, li, les, hi. Els altres presenten formesdiferents segons la seua posició pel que fa al verb i segons que aquest comence o acabe en vocal o en consonant: Ho vaig llegir al diari. Li vaig telefonar. Hi anirem diumenge.

- Quan els pronoms feblesvan davant d’un verb començat per consonant, cal utilitzar les formes reforçades: em, et, el, la, es, ens, us, els, les, en. Em diuen Joan. Et veuré demà. La dixaré damunt la taula. Us coneixeu? Envull quatre.

- Quan el verb comença amb el so essa (s, c) poden utilitzar-se les formes plenes: me, te, se. Des d’ací se sent perfectament. Demà se celebra l’aniversari de la conquesta.

- Si elverb comença amb vocal s’utilitzen les formes elidides: m’, t’, s’, l’, l’ o la (quan la vocal inicial és i o u en posició àtona), ens, us, els, les, n’. M’ha fet un jersei. T’esperaré a l’eixida.S’amagà sota el llit. Les entén perfectament. N’hi ha més de vint.

- Darrere del verb, si acaba en consonant o en semiconsonant (u precedida d’una altra vocal), els pronoms febles adopten les formes...