PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles de la llengua catalana són els següents:
em
et
es
el
la
els
les
en
ho
li
hi
ens
us

Forma plena: la consonant va seguida de la vocal.
Forma reforçada: la vocalva seguida de la consonant o consonants.
Forma elidida: només la consonant seguida de l'apòstrof.
Forma reduïda: només l'apòstrof seguit de la consonants o consonants.
Forma plena
Forma reforçadaForma elidida
Forma reduïda
me
em
m'
'm
te
et
t'
't
se
es
s'
's
lo
el
l'
'l
la
-
l'
-
los
els
-
'ls
les
-
-
-
ne
en
n'
'n
ho
-
-
-
li
-
-
-
hi
-
-
-
nosens
-
'ns
vos
us
-
-


Funcions sintàctiques i pronoms
L'ús de cada pronom feble ve determinat per la funció sintàctica que fa l'element substituït. A més, segons la posició del pronomrespecte al verb es fa servir una forma o una altra de l'apartat anterior (plena, elidida, etc.).
Els pronoms normalment van davant del verb (formes reforçada i elidida), excepte amb els imperatius,els infinitius i els gerundis, en què van darrere (formes plena i reduïda). Les perífrasis poden portar els pronoms o tots davant o tots darrere (mai davant i darrere alhora).
A continuació hi ha unallista dels complements més importants que s'utilitzen en la llengua catalana:
El complement directe
Si és de la 1a o la 2a persona, es pot substituir per em, et, es, ens, us: et miro, ens abracem.
Siés una frase, això, allò, res o similars, se substitueix per ho: vull això = ho vull, ha dit que vinguis = ho ha dit.
Si porta article determinat o demostratiu, es pot substituirper el, la, els, les: pentino el nen = el pentino, rento les pomes = les rento.
Si porta un quantitatiu, es manté el quantitatiu i se substitueix per en: tinc dues llibretes = en tinc dues, no veig cap taxi = no en veigcap.
Si no porta cap determinant, també se substitueix per en: prendré raïm = en prendré, que vols aigua? = que en vols?.
El complement indirecte
Si és de la 1a o la 2a persona, s'usen els...