Pros y Contras Objetivismo y Relativismo

Borja Palomo Canals

Relativisme cultural i objectivisme

El relativisme cultural i l’objectivisme són postures totalment oposades. El relativisme postula que no existeixen principis o termes universals per a totes les cultures, ja que es considera que la veritat esta subjecte a la persona o societat que la busca, ja sigui per cultura, formació, ideologia… i partint de la base de que cadapersona o individu és diferent, no pot existir una veritat absoluta.
Hi han varis aspectes que cal esmentar quan es defensa el relativisme cultural:
El primer d’ells és l’evolució. Des de sempre l’home ha evolucionat, ja sigui des de el punt de vista físic, com mental; la percepció de tot allò que ens envolta va variant segons els avenços científics, les modes... Un clar exemple, és la concepciódel univers: ha anat evolucionant periòdicament al llarg del temps en opinions molts cops contraposades fins al dia d’avui, on encara no sabem res del cert. Com l’univers, totes les nostres “veritats” (conceptes els quals al dia d’avui creiem certers i absoluts) han variat al llarg de temps, fent visible, la impossible determinació absoluta de quelcom. És més, dintre d’un mateix context històric hiha agut casos de postulats completament diferents i completament vàlids segons els arguments d’ambdós (com és el cas d’aquestes dissertacions). Per tant, mai es podrà conèixer el significat de algun cosa.
Un segon aspecte és lo influenciables que som els éssers humans; està demostrat que la nostra cultura i educació influeixen veritablement en la nostra forma de pensar. Per exemple, fa tres-centsanys, els habitants de l’època (de capacitats deductives, morals i intel·lectuals molt semblants a les nostres actuals) creien sí o sí en una religió, i estaven convençudíssims de que la seva era la única i vertadera possible, i condemnaven a aquells que no la practicaven; ara, en canvi, les persones que es desenvolupen intel·lectualment en una societat laica, tenen la opció de ser agnòstics,ateus o indiferents sense ser perseguits, ni tenir crisis morals. La nostra concepció de tot el que ens envolta, vagi des de la percepció d’un ordinador, fins la diferenciació d’entre el bé i el mal, ve determinada per l’entorn on vivim o on ens desenvolupem, provocant així, que en diferents llocs del món hi hagin conceptes diferents i vàlids d’una mateixa cosa.
Cada societat proposa com a correctesel que per a ells està bé segons les seves creences morals (factor apreciable a les lleis dels països i les diferències entre ells, com per exemple la condemna a mort, la clonació o l’avortament). Pot raure aquí, en el relativisme cultural, la causa de les grans guerres que ha viscut el nostre planeta. El relativisme, per tant, és incapaç de diferenciar quin criteri és millor que l’altreL’objectivisme, en canvi sosté que existeix una realitat independent a la ment de l’home, i del pensament de l’home. El fet de que una teoria, creença... sigui vertadera no depèn ni dels mecanismes psicològics de la persona, ni de el mètode per haver arribat a la conclusió. El objectivisme considera que la veritat és una, i única per tots.
Al contrari que des de el punt de vista relativista, segons elobjectivisme el coneixement absolut es pot establir o saber (encara que no sigui per mètodes sensorials, i única i exclusivament s’assoleixi mitjançant l’ús de la raó), i des de el sentit més crític i estricte, la ciència necessita del objectivisme per existir.
L’objectivisme promulga que cada concepte és absolut, fix i finit. Aquest només es pot esbrinar mitjançant la raó. És aquí, on està el“quit” de la qüestió: Des de sempre l’home ha volgut tenir el coneixement absolut, i des de sempre, els contemporanis de l’època han cregut tenir-lo; ara bé, per arribar a cadascuna de les conclusions que hom ha obtingut, s’han fet servir diferents mètodes i és aquí, on s’han produït en els canvis de les definicions de les coses estudiades. És veritat que la “veritat” existeix, i per tant, s’hi...