Prot Gores

Context històric:

La guerra entre Atenes i Esparta determina un abans i un després en la sofística. Atenes era un lloc d’atenció on s’hi concentraven molts avis entre ells solfistes. En aquesta època tractaven aspectes més humans com l’antropologia, l’ètica i la política.

PROTÀGORES: (~485 – 410 a.C)  Abdera
Importància de la llengua:

Protàgores era molt bo argumentant i parlant. Importantsaber parlar perquè no hi ha una veritat absoluta per tant s’ha de saber parlar, tenir arguments, etc. per convèncer a la gent del que estàs dient. No hi ha una veritat absoluta ja que tu pots defensar igual algo que es bo o dolent.

Relativisme:

Ell és el respresntant del Relativisme (no hi ha una veritat absoluta)“l’home és la mesura de totes les coses”: no hi ha una veritat absoluta, totdepèn de els sentits de les persones, del punt de vista (fa fred?): depèn de l’opinió personal. Per tant hi ha un relativisme.
Com que tot es relatiu, no hi ha cap veritat absoluta, les normes morals o ètniques son relatives al punt de vista, els savis son els que han d’establir les pautes de comportament perquè son els més savis i mes indicats.

L’educació per pitàgores?

Creia que l’educació pelsjoves havia de ser obligatòria i gratuïta.

L’angloticisme de Protàgores:

Va escriure un llibre “sobre déus” on hi deia “el problema es molt obuscur i la vida és molt curta” Vol dir que aquest tema senvà de les mans del món humà, fa servir un caràcter agnositisme o sigui que no ho sap, això no es se ateu perquè ell no ho nega, senzillament diu que no ho sap, no ho coneix. Però ell veu com elpoder utilitza la religió pels seus interessos.

GORGIES: (~ 485-380 a. C)  Itàlia
Art de la paraula:

L’art de la paraula és molt important. El seu bon us dona molt de poder, sobretot polític, per convèncer la gent. Però també es com un medicament: pot acabar amb la por, produir alegria, consolar, etc.

Escepticisme:

Deia que en el fons no es pot conèixer res, els nostres coneixements sónlimitats i no podem saber la veritat. Era molt radical i va aportar fins i tot un nihilisme /Nihil vol dir: no-res. No hi ha res a coneixer, nega l’existència de l’ésser i del seu coneixement). En el seu llibre “Sobre la natura i el no-ésser” hi va escriure les tesis següents:
“Res és”:
Si existís quelcom hauria de ser etern, per tant seria infinit, seria il·limitat i si no te límits no pot estar enres. Allò que no està en res, no existeix.
Si no fos etern hauria de haver tingut un principi però abans hauria de haver sortit del no res. Però del no res no pot sortir res.
“si existís quelcom no podria ser conegut”
Ser i pensar son dos coses diferents. Ell diu que si alguna cosa fos no seria pensada. Ell pregunta si les coses pensades existeixen, nosaltres podem pensar en coses que no son, noexisteixen. Per tant no ens podem refiar de si els coses que pensem existeixen o no.
“ si alguna cosa fos i la poguéssim conèixer no la podríem anomenar o expressar”
El llenguatge el posem al lloc de la cosa acordant-hi un significat, la paraula nomes comunica sons no podem trensmetre la realitat. Ens em posat dacord per utilitzar noms que nomes transmetren sons, no poden transmetre colors,gustos, etc.


ELS ALTRES SOLFISTES:
Context històric:

Hi ha crisi, senfonsa la democràcia d’Atena ja que hi ha un nou govern dels Trenta Tirans. Esparta va guanyar a Atenes.

Trasímac ( V – IV a C)  Calcedònia

visió pesimista i desenganyada de la humanitat.
Creu en el poder de la paraula (retorica): creu que la retòrica ha d’aconseguir la compassió dels tribunals, guanyar la seva simpatia iobtenir una sentència favorable. (o sigui, es mes important saber parlar que no pas qui te la raó, ja que la raó no existeix)
Diu que som desiguals per naturalesa. Dos visions:
La natura s’ha de respectar, i si l natura ha fet uns éssers mes forts que altres no s’haurien de fer lleis perquè va en contra de la naturalesa  seria injust desfer el que ha fet la natura.
Deia que la justícia es feia...