Proteines

Definici Sn amines, la composici elemental de les quals s de C, H, O, N i en menor quantitat, S. Moltes contenen a ms P, Fe, Cu i Zn. Sn polmers, no ramificats, dunitats anomenades aminocids (aas) que suneixen per mitj denllaos peptdics, la qual cosa allibera una molcula daigua. Desta manera es formen pptids (menys de 12 aas) oligopptids (de 12 a 100 aas) i protenes (ms de 100 aas). En elspptids, segons tinga la molcula dos, tres, quatre,... aas, parlarem de dipptids, tripptids, tetrapptids, etc... Funcions - Cataltica les reaccions metabliques estan catalitzades per unes protenes especials els enzims. - Reguladora p.e. la insulina (metabolisme de la glucosa), lhormona de creixement i la paratiroide (metabolisme del Ca i P), sn protenes. - Estructural i de suport mecnic algunesprotenes formen part de les membranes cellulars, els microtbuls, cilis, tendons, pell, ungles, plomes, etc... - Transport p.e. Hb hemoglobina transporta O2 en la sang Mb mioglobina O2 en el mscul Hc hemocianina O2 en la sang dalguns invertebrats. - Magatzem de substncies lovoalbmina de la clara de lou i la casena de la llet actuen com a protenes de reserva. -Moviment la contracci muscular es deu a les protenes actina i miosina. - Defensa immunitria les immunoglobulines sn protenes que donen lloc als anticossos, els quals destrueixen els antgens o substncies estranyes perjudicials que ens envaeixen. - Lubricant les mucoprotenes presents en les secrecions mucoses i en el lquid sinovial de les articulacions. - Protenes txiques algunes protenes sintetitzadesper microorganismes sn txiques, podent arribar a ser mortals, com la que segrega Clostridium tetani, que provoca el ttans, o el Clostridium botulinum, la toxina del qual provoca la mort dun home en poques hores. Els Aminocids La seua estructura s la segent R s la cadena lateral. Pot ser de major o menor complexitat. s la que distingeix uns aas daltres.Quan el pH s neutre (pH 7), els aas sionitzen a vol dir que els podem escriure aix Per a diem que sn molcules amfteres, perqu poden comportar-se com cids o com a bases segons el pH del medi El carboni unit al grup carboxil es denomina carboni i s asimtric (unit a quatre substituents distints). Per tant els aas presenten activitat ptica (excepte la Gly). Existeixen 20 aas fonamentals queformen part de les protenes. Alguns dells no poden ser sintetitzats i els hem dincloure en la dieta, per la qual cosa es denominen essencials. Sn estos Val, Leu, Ile, Met, Phe, Thr, Trp, Lys. A ms en lactants i xiquets menuts afegim Arg, His. Estos 20 aas es classifiquen atenent a les seues cadenes laterals en - aas amb grup R no polar Ala, Val, Leu, Ile, Pro, Met, Phe, Trp. - aas amb grup R polar,sense crrega a pH 7 Gly, Ser, Thr, Cys, Tyr, Asn, Gln. - aas amb crrega negativa a pH 7 cids Asp, Glu. - aas amb crrega positiva a pH 7 bsics Lys, Arg, His. La solubilitat dels aas en aigua s major del que cabria esperar per la seua massa i estructura. A s a causa de la seua bipolaritat Lenlla peptdic Sestableix entre el grup (-carboxil dun aa i el grup (-amino dun altre, alliberant-se unamolcula daigua i formant-se un dipptid. En un tripptid es formen dos destos enllaos i salliberen dos aiges, etc... A causa de fenmens de ressonncia lenlla C-N t un cert carcter de doble enlla i el CO denlla senzill el que implica que lenlla peptdic (C-N) siga rgid, fet que influx en lestructura espacial de pptids i protenes. Lestructura de les protenes Les protenes poden presentar en la seuamolcula diversos nivells estructurals que li donen una forma en lespai. Hi ha quatre possibles nivells, que no tenen perqu estar tots representats en la mateixa protena. Estructura Primria La uni daas per mitj denllaos peptdics produeix una cadena principal de C i N, de la que pengen les cadenes laterals. Aix, esta cadena est formada per la seqncia daas. b) Estructura Secundria la Pro i HidroxiPro...