Prova Diagrama D'Aprenentatge

Pedagogia Social
Definició de Pedagogia Social: No hi ha una definició concreta, podem oferir-ne una de general: Disciplina que caractaritza els models dintre d’un context sociopolític determinat.

Pedagogia social com a matriu disciplinar: remiteix al nostre discurs, a un camp de desenvolupament mitjançant investigación que, recurrint a la interdisciplinarietat o transdisciplinarietat, té coma objectiu la producción de models d’educació, dimensió teórica que produeix efectes explicatius-predictius, models per a l’educació, dimensió metodológica que produeix efectes normatius i models a l’educació que produeixen efectes d’acció educativa.

La pedagogía social no ha tingut sempre el sentit, el significat i l’alcanç que te a l’actualitat, sinó que s’ha fraguat a través de la historia,passant per interpretacions diverses de la mateixa, segons quin hagi sigut el punt de partida i els objectius que emmarquen a cada momento l’estudi de la pedagogía, entesa pròpiament des de la perspectiva social.

Segons Fermoso ens advertia del risc que suposa donar una definició de Pedagogia Social, que satisfaci a la majoria, donat que totes les propostes i quantes es facin en un futur estáninfluenciades per corrents ideològiques, filosòfiques, polítiques, sociològiques i antropològiques.

La pedagogía social és contextual i crítica: contextual perquè el marc es mou en un context i crítica perquè si la societat canvia hem d’adaptar-nos per canviar, s’han d’adaptar les orientacions sense prescindir de l’esperit de l’escola.

Les concepcions de la pedagogía social:
La primeraconcepció centra el seu punt de referencia en una educación social en, desde i per la comunitat, és a dir, una mateixa educación per a tots els membres que en ella habiten que aspira a trovar certes cotes d’unitat, vinculació social i harmonia entre els seus membres. (la nostra realitat, (comunitat), estudi general).
La segona concepció, fixa l’objecte d’intervenció educativa en una poblacióndeterminada i diferencial. Els problemas de la vida social afecten a persones concretes i l’educació ha de trovar respostes concretes per a elles.
Nohl va consolidar en el desenvolupament i la institucionalització de les practiques fora de la familia i de l’escola, amb el que assignava a la Pedagogia Social un estatut particular i específic dins de la Pedagogia general.

Pedagogia social a Alemanya.1ª TIPOLOGIA (REFORMISTA) El desenvolupament de la Pedagogia social segons Fermoso la divideix en:
* Orígens: Pestalozzi i Froebel
* Primera etapa: Nartop publica l’obra “pedagogía Social”, diu que la pedagogía social no és una rama de la pedagogía sinó que és la pedagogía mateixa. L’element central de la seva pedagogía social es la COMUNITAT. Les característiques de la seva pedagogíasocial són: sistematització amb base histórica i filosófica, la il·lustració, oposición oberta a la pedagogía individualista, amb preferencia per un socialismo pedagògic progressista: inclinació a favor dels moviments obrers organitzats i socialdemocracia.
* Segona etapa Figura clau NOHL, la pedagogía social no es tota la pedagogía, es només una part i espai d’aquesta amb fins específics fins laformació popular. La pedagogía social és la ciencia de l’educació que no es realitza ni a la familia ni a l’escola, els seus destinataris: obrers i joves amb dificultats socials. ÉS UNA PEDAGOGIA DE LA NECESSITAT QUE ES RESUMEIX EN: PREVENCIÓ AJUDA I CURACIÓ.
* Tercera etapa: estancament en la pedagogía social que s’integra en les organitzacions i el nacionalsocialisme.

2ª TIPOLOGIA(HISTÒRIA GENERAL)
* segona metitat del SXIX: Nartop publica Pedagogia social. Aquesta corrent que considera la pedagogía social com si fora tota la pedagogía i per tant que valora el social com allò fonamental a l’educació fou una convicció de molts pedagogs de l’època. S’estableixen 2 corrents: la pedagogía sociológica de base filosófica i educativa(NARTOP) i la pedagogía sociològican empirista...