Prova

TEMA 14. LA LITERATURA SATÍRICA (XIV-XV):
ANSELM TURMEDA.


1. Introducció (resum).

2. Biografia.

3. Obres.

4. Qüestions suplementàries: -Text: El ruc i el frare.
-Poema: Elogi dels diners (vist en el tema 10).
-Exercicis tipus test.-Les consonants palatals: g / j, tg / tj, x / ix, tx / ig.




1. Introducció (resum).
Anselm Turmeda (Palma, c. 1355 - Tunis, després de 1423). També anomenat Abdàllah at-Tarjuman, és un escriptor mallorquí que té part de la seva obra en àrab.

Ingressa a l'orde dels franciscans i estudia teologia, física i astrologia a Lleida,Bolonya i probablement també a París. Cap als trenta-cinc anys es converteix a l'islamisme i s'estableix a Tunis, on arriba a ocupar càrrecs importants.
És autor del Llibre de bons amonestaments (1398), un recull de consells morals escrits en versos de rima fàcil, que té una gran difusió a les escoles d'arreu dels Països Catalans fins ben entrat el segle XIX. També escriu Cobles de la divisió delRegne de Mallorques (1398), un poema al·legòric de 123 estrofes; i un seguit de Profecies (1404-1407), on fa al·lusió a la política i la religió. Se li atribueix l'autoria del recull de refranys Llibre de tres (1405-1407). La seva obra més coneguda és Disputa de l'ase (1418), una narració satírica d'una gran agilitat expressiva, on l'autor discuteix amb un ase sobre la superioritat de l'home enfrontdels animals. També escriu una obra en àrab, Tuhfat al-'aribfi radd 'alà ahl al-salib (1420), on descriu la seva conversió a l'islamisme, la vida dels sultans que l'acullen, i un seguit d'arguments contra el cristianisme.
Representa, segurament, el cas únic d'un escriptor que escriu en una llengua europea i en llengua àrab, i que ha reeixit en ambdues literatures.

2. Biografia.
AnselmTurmeda neix a Palma, cap al 1355, probablement fill d'una família d'artesans. A Mallorca s'instrueix en gramàtica, lògica i teologia, i ingressa a l'orde dels franciscans. Es trasllada a Lleida, i estudia teologia, física i astrologia. Cap al 1370 es trasllada a Bolonya, on resideix durant deu anys i on aprofundeix en l'estudi de la teologia. Probablement també fa alguna estada breu a Tarragona i aParís.
El poc que sabem de la seva biografia, en la qual es barregen la realitat i la llegenda, prové bàsicament dels llibres que escriu. Així doncs, explica com en algun moment entre 1384 i 1389 es converteix a l'islamisme, segons ell, per mitjà de Nicolau Martel, professor seu a Bolonya. Aquest li confessa, en privat, que la vertadera religió, l'única a través de la qual es pot assolir lasalvació, és la religió musulmana. Colpit per aquesta revelació, el mallorquí abandona la vida de frare franciscà i es trasllada a Tunis, on a través d'un metge musulmà d'origen europeu, es converteix a l'islamisme.
La seva apostasia és el fet més interessant de la seva biografia, i és un element literari que es repeteix en tota la seva obra, escrita des de Tunis com a mallorquí arabitzat. A més de lesraons que ell mateix dóna, la seva conversió es pot entendre com a un exemple de la crisi espiritual que viu la societat medieval de finals de l'Edat Mitjana; una crisi que veu agreujada quan contempla com dos dels seus col·legues són condemnats a la foguera pels tribunals eclesiàstics de Bolonya. La seva biografia també és un exemple extrem de la complexa relació i les influències mútues entreles dues ribes de la Mediterrània, abans que la situació canviés per l'expansió de l'Imperi Otomà, per una banda, i la consegüent campanya antiislàmica de la monarquia hispànica, per l'altra.

A Tunis, Anselm Turmeda pren el nom d'Abu Muhàmmad Abdàllah Ibn Abdàllah at-Tarjuman al-Mayurqui –Abdal·là el torsimany, el mallorquí–. Coneix diverses llengües europees, i aconsegueix treball...