Prueba nivel catalan bachillerato

Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit.

Tres mesos després, efectuat el meu matrimoni, ens vam traslladar a Barcelona, instal•lant-nos al carrer de Fontanella perquè la meva mare tingués una església prop i jo el meu despatx no massa lluny del centre. Així ho deien els de casa, i fins jo ho repetia als coneguts. Però jo, en mirar aquella peça que els meuspares s’esmeraren a guarnir amb mobles de moda tan novets i polits que, en anar-hi a escriure una carta, fins em semblava que hi havia d’entrar mudat pensava:
—Pobres senyors!, això sí que el mateix podien plantar-ho al capdavall de la Barceloneta que al capdamunt del passeig de Gràcia! D’aquí que jo tindré plets, que n’hauran caigut, de llamps!
D’altra banda, com que la Matildeta i jo no cabíem ala pell de veure’ns nostres, i tot el dia anàvem repenjats del braç de l’un cantó a l’altre, el primer client que m’hagués volgut honrar m’hauria semblat ben impertinent. I no dic si a la Matildeta, que ni les tres o quatre cartes que vaig enviar, en altres tants mesos, em va deixar escriure a soles!
—Vine, vine, Tildona —li deia jo agafant-la per la cintura.
I ella, en obrir la mampara,aixecant-se la falda de la segona o tercera bata de mussolina que estrenava, com per no desflorar la virginitat d’aquelles rajoles que la meva mare curava de tenir lluentíssimes, m’acompanyava manyagona a la gran taula ministre, i, un cop jo assegut davant del full de paper, que esclatava, com una congesta ferida pel sol, damunt del negre d’atzabeja de la cartera, se’m posava al costat ajupideta,apuntalava el colze esquerre a la taula i em passava l’altre braç pel coll. Llavors, amb sa dolça càrrega damunt, jo anava escrivint, i ella em pagava amb petons els elogis que d’ella feia en aquell tros de paper. Si la carta era per als seus pares, volia escriure-hi després; i jo em feia enrere, ella se m’asseia a la falda, i, mentre joguinejava recitant dolenteries com si se les anés dictant, jo libufava els rinxolets del clatell o li inquietava el colze per fer-li fer gargots.
¿Hauria pogut redactar així una demanda o una querella qualsevol? Doncs ja no dic res, si és de divorci! Ni ¿com escolto a soles la clienta, si és jove i bonica? La Matildeta estava boja per mi, i jo boig per ella. Algun cop, descansant, mig desmaiat, d’alguna d’aquelles mirades que ens encreuàvem com espasins i quesosteníem clavades temps i temps, li havia dit:
—Mira, perla: jo tinc un amic, metge a Vilaniu, que si ens veiés així (no ho dubtis) diria que estem tocats, que hem d’anar a parar a Sant Boi.
Ella esclafia una rialla que li inflava d’una manera deliciosa el sotabarba, i acabava exclamant:
—Quin ximple!
Tornàvem a travessar-nos aquelles dolces espases al cor, i, quan em queia abraçada al coll,jo li deia a l’orella:
—I ¿que no és molt més sublim aquesta bogeria que tota la sabiduria humana?

Narcís OLLER. La bogeria. 1899
 
1.1. Segons aquest passatge de La bogeria, quina professió tenia el narrador del text? Copieu-ne
una frase que justifiqui la resposta.






1.2. Expliqueu breument el sentit de l’exclamació «D’aquí que jo tindré plets, que n’hauran caigut, de llamps!».Escriviu vint paraules com a màxim.











1.3. En relació amb el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses.

a) Els pares del narrador es van traslladar amb ells a viure a Barcelona.
b) La Matildeta encarregava a la Tildona que no deixés escriure cartes sol al seu marit.
c) Les cartes per als pares de la Tildona les havia d’escriure ella sola.
d) Elnarrador escrivia les cartes al damunt d’una cartera negra.
e) La Matildeta i el seu marit s’aguantaven sovint la mirada durant una estona llarga.


1.5. Senyaleu quin dels mots següents recull el sentit de la forma manyagona que apareix en el text:
ajupida afectuosa rondinaire seriosa


1.6. Col•loca els accents i les dièresis que falten en el text.

Ho...