prueba uno

teta
5
art menor
abaab

ababa

abbab

aabba

consonant
QUINTET: igual amb versos d´art major.

ESTANÇA: combinació de decasíl.labs i hexasíl.-labs,però també d´altres:8A12B12B12A12A

LIRA: 5 versos de 6 síl. i de 10 síl.6A10B6B6B10B o 6A10B6A6A10B

sexteta
6
art menor
ababcc

abbaab

ababab

consonant
SEXTET: Igual, però d´art majorSEXTET ITALIÀ: igual ,art major,però tres rimes: AABCCB o ABCABC.

SEXTINA: 6 sextets decasíl.labs i 1 tercet com a tornada final.D´origen trobadoresc, repeteix les mateixesparaules en posició de rima, en cada estrofa en un ordre diferent, i el darrer mot d´una estrofa marca la primera rima de l´estrofa següent.A la tornada apareixen aquests 6 mots-rima, tres adins del vers i tres al final.Avui no es fa gaire.

-
7
-
-
-
No existeixen les estrofes de 7 versos.Són combinacions de quartets/etes i tercets.
octava
8
10 síl. cesuratABAB-CDCD (cadeno-encade-nada)

ABBA-CDDC (creu-creuada)

ABAB-CCDD (cadeno-caudada)

ABBA-CDCD (creu-ncadenada)

ABAB-CDDC (cadeno-creuada)

ABBA-CCDD (creu-caudada)consonant
Molt usada en poesia culta fins al Barroc.

OCTAVA ITALIANA: -AAB-CCB

OCTAVA LÍRICA: ABAB-ABBA-CCCD-CCCA

OCTAVA REIAL: Vuit decasíl.labs els primers sis són encadenatsi els dos darrers són apariats: ABABABCC o ABBAABCC. Va ser una estrofa introduïda també per Garcilaso i Boscán.

CANÇÓ TROBADORESCA: De 5 a 7 octaves acabades amb una tornada(quartet amb la mateixa rima de la darrera estrofa, on hi havia el senhal de la dama o l´amic a qui el poeta adreçava la seva cançó, queera un nom fals o pseudònim).

-
9
-
-
-
Noexisteixen les estrofes de 9 versos: Són un quartet/ a i un quintet/a
dècima
10
art menor
rima en dos grups de cinc versos.
consonant
Ve del Barroc imitant la COBLA REIAL CA