Prueba

Gènere del substantiu
El gènere del substantiu és totalment arbitrari quan designa coses i idees abstractes. Quan
designa persones i animals que tenen dos gèneres, el femení es forma de diversesmaneres:
Regles

Generalment, s’afegeix una -a al masculí.
Ex.: conill  conilla

Remarques
Pot modificar-se l’última grafia:
-p  -ba (llop  lloba)
-t  -da (advocat advocada)
-c  -ga (cec cega)
-f  -va (serf  serva)
-s  -ssa (ós  óssa)
-u  -va (romeu  romeva)
-l  -l·la (Marcel  Marcel·la)

Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones canvien aquestes per
una -a.pediatre pediatra, monjo  monja, Andreu  Andrea

orfe  òrfena

En alguns casos, s’afegeix al masculí les terminacions
-na, -ina, -essa (ocupacions i càrrecs).
cosí  cosina, heroi  heroïna,metge  metgessa

príncep  princesa
marqués  marquesa
pagés  pagesa

Alguns tenen terminacions pròpies.
-or  -riu
emperador  emperadriu
-òleg  -òloga psicòleg  psicòloga
Uns pocs motsfan el masculí afegint –ot al femení:
perdiu  perdigot, bruixa  bruixot, abella abellot
Són invariables els acabats en -aire, -ista, -cida i -ta.
el / la boletaire, el / la pianista,
el / laparricida, el / la gimnasta
Noms d’animals invariables afegeixen
mascle o femella:
el rossinyol mascle / el rossinyol femella
la sargantana mascle / la sargantana femella
Mots amb arrels diferentsper al masculí i el femení.
amo  mestressa cavall  egua

el / la conserge
el / la noble

Divergències respecte al castellà
De vegades, per influència del castellà, usem equivocadament elgènere d’alguns
substantius. Per això, cal recordar el gènere d’aquestes paraules:
Són de gènere femení
acne

destrossa

estrada

oïda

serena

alicates

disfressa

estrena

olorsíndrome

anàlisi

dita

hematies

orenga

sucrera

andana

empara

icona

postres

suor

apoteosi

empenya

imperdible

potinga

teulada

aroma

encesa

letargia...