Prueba

Dilluns, 7 març 2011
Em dic John Sandler i sóc professor de física a la prestigiosa universitat de Harvard. Ara mateix, però, no sóc allà. Podríem dir que estic de vacances, però estaria mentint perquè m’he hagut de traslladar a Rio de Janeiro per acabar un petit experiment de la facultat. La meva dona, la Amy, però, sí que s’ho està prenent com a tal. És natural, ella no ha de passar horestancada a un laboratori de la Universitat Federal intentant trobar respostes a preguntes de caràcter inexpugnable. Per això no m’ha sorprès gens ni mica que avui ella em proposés deixar de banda l’experiment i acompanyar-la a un romàntic creuer per l’oceà Atlàntic. Jo no m’he pogut resistir. És veritat que he de finalitzar la investigació i presentar la meva hipòtesi final abans de la setmana vinent,però fa massa temps que no estic amb la meva dona i a més el cap ja em comença a rodar amb el tema de la física nuclear.
Dimarts, 8 març – Dijous 10 març 2011
En un tres i no res ja tenim els nostres passatges des de Rio fins a Tenerife. Mai no sabria dir per què he escollit aquesta destinació. L’únic que sé és que mentiria si digués que vull conèixer les illes Canàries. Potser ha sigut cosa deldestí, però dos dies després d’això ja em trobo a bord del vaixell La Goleta rumb nord-est. No és un creuer, però a la meva dona li va donar bona impressió quan el va veure atracat al port i va insistir en què confiéssim el nostre viatge romàntic al vaixell del senyor Màrquez, perquè ella vol un viatge ben tranquil i segur. El propietari i capità del vaixell és un home alt, corpulent, amb elcervell ple de coneixements nàutics. Es rumoreja que és el mariner més hàbil de tot Rio. A més, a La Goleta també viatgen l’inspector Johnson i el detectiu Ferguson. Sembla que tots ens quedem més tranquils si dos representants de la llei vénen amb nosaltres.
Divendres 11 març 2011
El temps és càlid, el cel està serè i el capità Màrquez prevé que no tindrem cap contratemps meteorològic en tota latravessia. La Amy està molt alegre i jo m’he lliurat del mal humor que em caracteritzava últimament. Sembla que la visió del mar en calma i les gavines voletejant en torn a les blanques veles del vaixell poden ser l’antídot a la frustració.
Dissabte 12 març 2011
Avui, però, el desordre i la confusió han arrabassat el control de La Goleta al capità Màrquez. Quan el primer oficial ha anat a revisarl’orientació de la brúixola aquest matí per modificar el rumb, ha comprovat espantat que l’agulla de la brúixola no parava de donar voltes, desorientada. Ho ha comunicat de seguida al capità i, és clar, no ha pogut evitar que algú s’assabentés i espantés a tots els membres de la tripulació. La meva dona m’ha avisat de seguida, dient-me que hi fes alguna cosa, donat que soc físic. He arribat alpont de comandament i he vist el panorama. He pensat que potser era un cas d’extrema virulència magnètica, cosa una mica improbable donat la zona que solcàvem. No he pogut fer-hi res. Confio en què el problema es solucionarà demà.
Diumenge 13 de març
El problema de la brúixola s’ha solucionat, malgrat no se sap què el va provocar. Ara, però, això no importa molt perquè tenim un altre més greu.S’apropa una tempesta, i de les grosses. Tota la tripulació ha aportat el seu servei ajudant a protegir el vaixell per evitar qualsevol desgràcia.
Dilluns 14 de març
La tempesta no ha esclatat, però sembla que ho farà de seguida. Ara mateix em trobo a la zona de magatzem del vaixell. M’he “amagat” aquí perquè és un lloc tranquil on no acostuma a baixar ningú i necessito romandre sol amb els meusassumptes. De sobte, però, s’ha sentit un soroll. Que no estic sol? Es veu una ombra entrant al magatzem. Camina fins a un racó proper on em trobo i deposita una bossa d’imants a una caixa. De sobte un raig de llum creua el rostre del visitant. L’inspector Ferguson! Intento que confessi, que digui per què va fer que la brúixola es tornés boja situant els imants just a sota d’ella. Ell em diu,...