Prueba

INTRODUCCIÓ
Mercè Rodoreda ha adquirit un ressò mundial amb La plaça del Diamant. La seva trajectòria com a escritora i
la seva vida avancen estretament lligades en el seu cas. Els principals trets psicològics que configuraran les
protagonistes que anirà creant l'autora són: la soledat essencial, que l'orfenesa argumental palesa; el fracàs de
les relacions amoroses, que desemboca en una visiódesenganyada de la vida, que afecta tan sols la condició
femenina en un primer moment, però que, amb el pas del temps i al llarg de la producció rodorediana es farà
estensible a la condició humana. El final de la guerra civil espanyola representa per a ella, escriptora catalana i
compromesa amb el país, l'èxode i , tot seguit, l'acarament amb una altra experiència dura, la Segona GuerraMundial, els estralls de la qual va patir a França. Només a finals dels anys cinguanta, va poder reprendre la
carrera literària obtenint el reconeixement públic que la consagrarà com a novel·lista més important de la
literatura contemporània. Els anys seixanta representen un moment de gran creativitat per a l'escriptora, és
aleshores que Rodoreda, recuperant el temps perdut, escriu la novel·laColometa, que envia al premi Sant
Jordi de 1960, que no va obtenir. Colometa arriba a l'editor Joan Sales, que s'hi entusiasma i decideix de
publicar−la l'any 1962 amb el títol de La Plaça del Diamant. La novel·la anava assolint un èxit respectable de
crítica i va ser considerada la millor novel·la de postguerra.
La casa i el jardí, són els espais recurrents en la seva producció literaria. Lesprimeres novel·les, de caire
intimista, han obert el camí a uns productes literaris més complexos, fantàstics i al·legòrics, que reflecteixen
una visió molt negra del món, on el mal, que és sobretot sinònim de guerra, regna. L'escriptora va morir el
mes d'abril de 1983, des de llavors, la seva figura ha anat assolint més i més relleu, alhora que les seves obres
es traduïen a les llengües mésdiverses, o se'n feien muntatges teatrals.
Amb La Plaça del Diamant, Rodoreda torna a la novel·la després d'un silenci de més de vint anys. La trama es
desenvolupa a partir d'un personatge femení, amb el nom de Colometa (personatge carregat d'innocència),
relacionat amb el nom dels coloms i veritable leitmotiv de la novel·la que adquireix una dimensió simbólica.
S'explica la vida d'aquestpersonatge des de la joventut fins a l'inici de la maduresa, i aquest relat s'elabora a
través d'una escriptura parlada, adreçada a uninterlocutor que no intervé en cap moment en el discrus, malgrat
que el lector en noti la presència. La narració s'enceta el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur
marit, el qual li cambia el nom de Natàlia pel de Colometa. Ella ha d'abandonar la identitatimposada i
recuperar el seu propi nom, obrint−se així a una altra existència que s'insinua plena de promeses, i en
qualsevol cas, molt millor i més feliç que la que ha deixat enrere, per bé que la novel·la, amb un final obert
evident, no l'epxlica. El prometatge, primer, el consegüent matrimoni, el naixement posterior d'un nen i una
nena i, evidenment, les feines de mestressa, compasen el ritmede la vida diària. L'única distracció que allunya
la monotonia: passejar pels carrers i mirar aparadors. Però, amb la proclamació de la República, els maldecaps
de Colometa augmenten, i més encara amb l'esclat de la guerra civil espanyola, perque aquesta la desemboca
en una gran deseperació que desemboca en la mort del marit i dels bons amics. Mentre que Quimet i els seus
amics combaten alfront d'Aragó, Colometa viu a la rereguarda amb angoixa pels combatens, però neguitejada
també pels bombardeigs i per la fam; a més recau en ella tota la responsabilitat de tirar endevant els seus dos
fills. Després, la seva situació s'agreujarà per pertànyer al bàndol republicà, el dels vençuts. La soledat i la fam
l'aboquen a idear l'homicidi dels seus fills i el suïcidi propi. Ara bé, sorgeix...