Pràctica Laboratori: Diferenciar Glúcids

COM RECONEIXEM DIFERENTS TIPUS DE GLÚCIDS?
Partirem de diferents compostos de naturalesa glucídica i intentarem diferenciar-los a partir de les seves propietats físiques i químiques

□ Molècules utilitzades:

Tremolina*, Midó (farina de blat), Glucosa (dextrosa) i Sacarosa.

□ Hipòtesi:

Nosaltres creiem que un mètode, que està totalment al nostre abast, i que per tant, podremutilitzar per poder diferenciar algunes de les molècules, és el gust i la solubilitat que tenen aquestes. Així que la nostra hipòtesis, basant-nos en els nostres coneixements, és que el midó ni és dolç ni és soluble en l’aigua i té un color més grogós que les altres substàncies, les quals són dolces i solubles en aigua. El sucre és blanc, al igual que la tremolina i la glucosa, però també té unaspecte més cristal·litzat. Però les altres substàncies només les podrem identificar sotmetent-les a les proves del Fehling i del Lugol.

□ Comprovació: Proves que podem realitzar.

▪ GUST: Indicarem el grau de dolçor de cada tipus de molècula utilitzant una escala numerada de l’1 al 4, en la qual l’1 significa que no és dolç i el 4 que és molt dolç.

▪ SOLUBILITAT: Soluble (S) oinsoluble (IN) en aigua.
- Tremolina: 4 (S)
- Midó: 1 (IN)

- Glucosa: 3 (S)
- Sacarosa: 2 (S)

Amb aquesta escala de dolçor sabem que el midó no és gens dolç, que la tremolina (sucre invertit) és la substància més dolça i que la glucosa és més dolça que la sacarosa.
▪ FEHLING: (Substància problema + 5 gotes Fehling A + 5 gotes Fehling B + bany maria)


▪LUGOL (solució iodada): (Substància problema + 5 gotes de Lugol)


□ Resultats (Fehling i Lugol):

| |Tremolina (A) |Midó (B) |Glucosa (C) |Sacarosa (D) |
|Fehling (A i B) |+ |- |+ |- |
|Lugol |-|+ |- |- |


□ Questions:

1. Descriu de cadascuna de les substàncies la seva composició química indicant si és un monosacàrid, un disacàrid o un polisacàrid.

- Tremolina: És un disacàrid, ja que és una combinació de glucosa + fructosa.

- Midó: És un polisacàrid de fórmula general(C6H10O5)n. Està constituït per molècules de glucosa (en forma pirànica) unides per enllaços α-glucosídics.











- Glucosa: Monosacàrid de fórmula (C6H12O6). És una hexosa, és a dir, té sis àtoms de carboni. Conté un grup aldehid, per tant és classificat com a aldohexosa.

- Sacarosa: Disacàrid format per la unió d’una glucosa i una fructosa. La seva fórmulamolecular és C12H22O11. El seu enllaç és (1-2) O-glicosídic, sense cap hemiacetal lliure, per aquesta raó no té poder reductor.



2. Justifica el resultat de la prova de Fehling i de Lugol per a cada substància.

Com ja sabem, la prova de Fehling l’utilitzem per saber si els glúcids que s’analitzen tenen o no poder reductor. Aquesta prova consisteix en dipositar unes 5 gotes de Fehling Ai B dins dels tubs d’assaig amb les diferents molècules (barrejades amb aigua) que volem analitzar. Després es dipositen els tubs al bany maria per a que la reacció faci el seu efecte.


Els resultats obtinguts van ser que, tant la glucosa com la tremolina havien donat positiu a aquesta prova, ja que tenien un color vermellós, això és degut a que la glucosa és un monosacàrid i aquestssempre tenen poder reductor, i la tremolina és un disacàrid format per glucosa i fructosa, per tant també té poder reductor.


En canvi, la sacarosa i el midó no varen reaccionar davant d’aquesta prova, el resultat fou negatiu, ja que la substància desprès del bany maria seguia sent d’un color blavós. Això és així, ja que el midó és un polisacàrid, els quals mai tenen poder reductor, i la...