Psa, Fonaments

PSICOLOGIA SOCIAL APLICADA: RESUM
Introducció: Els desafiaments de les empreses aplicades
La Psicologia Social Aplicada (PSA) es considera un fenomen contemporani. El Kurt Lewin és el
pare de la PSA.
La PSA com esforços sistemàtics neix entre els anys setanta i vuitanta com resposta a la crisi de
la Psicologia Social (PS) i la PSA s’institucionalitza. La PSA arriba a tindre un coneixementacadèmic i social com a resultat tant de la pròpia maduració com de l’exigència de rellevància
social derivada de la crisis de la PS.
Reptes, dificultats i ambivalències
És més fàcil criticar el que està construït una alternativa viable. Ens interessa més les dificultats
pràctiques i la relativa desorientació a que s’enfronten els pioners moderns de la PSA.
L’aplicacionisme de Jacobo Varelaens diu que “els problemes es resolen en torn a síntesis
centrades en els problemes, no per mitjà de més anàlisis teòrics”.
Propòsits, programa i objecció conceptual
És difícil definir la PSA ja que es tendeix a definir més pel que no és i el que voldria ser que pel
què és i el què ha aconseguit. Torregrosa (1982) diu que no ens podem inventar la PSA.
Aquesta està per construir, de manera quela seva orientació, caràcter i continguts finals
encara estan per aclarir.
Objecció conceptual: pràctica, no aplicació
L’adjectiu “aplicat” transmet una idea que és falsa, ja que la seva imatge semàntica no és real.
La aplicació psicosocial és una acció pràctica diferent de l’exercici intel·lectual de búsqueda
científica o teòrica de la PS.
L’ús del terme “aplicat” és convenció generalitzada.Les denominacions de “psicologia social
pràctica” o “pràctica psicosocial” implica menys violència semàntica a la realitat del camp.
L’important matís conceptual sobre el que és PSA no reflectit en l’ús convencional de la
paraula “aplicada”, que respon més a la convenció que a la convicció i a la realitat reflectida
per aquestes paraules.
JUSTIFICACIÓ: potencial i riscos
Fisher (1982a)aporta dues raons bàsiques per justificar la PSA i Argyle (1980) n’afegeix la
tercera:
1. Tots els problemes humans tenen aspectes psicosocials.
2. Ens estem convertint en una societat de serveis humans, en que cada vegada més
tenen rellevància i interès les relacions i els processos socials, les actituds i conductes
que promouen el benestar humà.
3. És important comprendre millor elcomportament social a través de l’anàlisi científic
concrets.

Els tres objectius bàsics de la PSA són:
1. Millorar la comprensió de com interactuen les persones.
2. Millorar la qualitat de la interacció social.
3. Comprometre’s amb el benestar de totes les persones.
Les bases d’una PSA viable: contribució a la solució dels problemes socials, millorar el benestar
humà, coneixement psicosocial,habilitat tècnica i base valorativa cimentada en el compromís
de benestar col·lectiu.
Problemes socials
Etiquetar als problemes com a psicosocials no resol sense més aquests problemes ni significa
que només tinguin un component psicològic i altre social. L’acció psicosocial és més apropiada
per abordar aquesta problemàtica de la clínica psicològica clàssica centrada en la terapèutica
individual.Hi ha diverses raons:
•
•
•
•

Més aplicable a les problemàtiques contemporànies.
L’amplitud poblacional i temàtica és superior al ser més aplicable a una gamma àmplia
de problemes que afecten a la major part de les persones i col·lectius socials.
Més eficaç.
La intervenció psicosocial ha de tenir efectes més duradors a l’actuar a un sustrate
causal més “profund” dels problemes.

S’hade recordar que hi ha límits. Els nostres coneixements teòrics i els nostres afanes pràctics
s’han centrat més en la patologia de la salut mental, en l’aprenentatge o en la correcció de
problemes de l’aprenentatge escolar.
Desenvolupament humà i dinamització social
Els membres de les societats desenvolupades plantegen demandes generalitzades de qualitat
de vida o desenvolupament personal,...