Psico vida urbana

Dijous 7 d’octubre em dirigeixo al parc municipal de l’Arbreda, espai que he triat per a fer l’exercici de deriva urbana. Són les 17.00 p.m.; busco un lloc que m’atregui per asseure’m i poder començar a fer l’observació. És una cadira de disseny; l’element que hi ha a la vista és un metall. La forma és curiosa, mitja circumferència; només n’hi ha dues al parc d’aquest tipus; em passa pel capque pot ser un pèl incòmode, però no, prou be!!. Una llibreta i un llapis a les meves mans, em poso en el rol de “flàneur”, per a començar a escriure tot allò que em cridi l’atenció .M’agrada la perspectiva que tinc des d’aquí, des d’aquest angle tinc un visió del global prou bona. Silenci absolut; bé hi ha el soroll dels cotxes que passen per la carretera, però no hi ha cap persona física, enaquests moments al parc. Quan he arribat me’n he adonat que hi ha una font de on raja aigua, per qui? em pregunto; l’aigua és un be comú prou escàs.
Observo a la meva dreta i me’n adono que hi ha unes baranes grogues, lligades amb unes cintes blanques i vermelles; hi ha moviment de terra, rajols, sacs de ciment, runa al voltant; deuen està arreglant alguna cosa. I des d’aquí també veig les cases delbarri veí del costat.
L’espai te una forma d’ amfiteatre, el material del terra és tou perquè sigui agradable i confortable practicar-lo; al centre que és el lloc més pla, te unes dimensions considerables, val a dir que sovint l’Ajuntament li dóna ús per fer actes col·lectius, festes majors, fires, etc... és a dir, hi caben un bon grup de persones. Veig que ara hi han ubicades porteries defutbol; i canastres de bàsquet. Tot seguit al voltant d’aquest epicentre, hi trobem diferents tipus d’arbres, seguint un ordre molt establert; llums, que encara aquestes hores romanes apagats; seients ubicats a diferents zones; i una àrea destinada a parc infantil amb gronxadors, tobogans, una roda..etc, el material dels quals també és de metall .
El parc té diferents accessos; en aquesteszones, més properes a la carretera hi ha més desnivell; m’aixeco amb l’ intenció d’anar a caminar per tot l’espai. Hi ha vegetació baixa combinant diverses tonalitats de verds, i marrons tirant a vermellosos; que es separen per unes peces de ferro rovellat allargades amb formes ondulades (material predominant en tot l’espai). Les escales d’accés són festes de vies de tren, el mateix tipus de terraque a l’epicentre (abans descrit); i peces de ferro per acabar-les de definir.
També s’hi ubica un espai físic que s’ha destinat l’ús pel jovent del poble . Tot i que des de la perspectiva que en tinc ara, ho percebo molt tancat. Amb la intenció m’he trobat davant de la font, n’hi ha dues, l’altre no raja; aquí hi ha alguna cosa que no va a l’hora. Vaig a indagar, hi ha una peça de goma alterra que ha quedat bloquejada, intento arreglar-ho, no puc , es necessiten eines !!
Segueixo amb la deriva , el que seria l’espai del centre pel jovent està alçat, a la part de sota, que podríem dir és una mena de túnel, s’hi ubiquen uns WC públics, un bar, (tot tancat), dues taules de pim-pom, una per a jugar el parxís amb el dibuix imprès al cim de la taula; i una d’igual per a jugar a escacs ,se’m passa pel cap; i a on són les fitxes?. També hi ha dues taules fixes amb dos bancs de ferro per a poder-hi fer la berenada, per exemple. Em dirigeixo a les escales que em portaran a l’espai destinat pel jovent, en aquest cas és de ciment. Està força bruta hi ha papers, gots de plàstic, alguna llauna, fulles seques; hi trobo un full a la porta escrit on informen de: “avui dijous tancat”.!!Decideixo seguir amb l’observació, els materials de l’edifici ho permeten, doncs és tot vidre i estructura de ferro. A l’interior; un parell d’ordinadors, 2 futbolins, 2 taules de billar, taules i cadires. El que seria la barra del bar, no la puc veure prou bé, segueixo endavant, veig caixes de cartró pel terra, algunes plenes de bosses de patates; em dóna realment la impressió que està tot un...