psicobiología

1. L'anatomia del TDA-H
Com hem esmentat amb anterioritat, hi ha un seguit de zones del encèfal que estan relacionades
amb la computació de les decisions, la conducta premeditada, l'atenció i el control del moviment.
Degut a la simptomalogia d'aquest trastorn, seria lògic que els estudis sobre l'anatomia del mateix
estiguin centrats en aquestes zones, on la diferència entre els pacients i elsgrups control seria més
destacable i incident.
1.1.

Principis del estudi del trastorn de dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat

Els primers estudis neuroanatòmics del TDAH remonten al 1902, on Still 1 va caracteritzar per
primera vegada la condició anomenada actualment com a trastorn per dèficit d'atenció. Els primers
estudis significatius es van fer amb subjectes que havien patitun traumatisme craneoencefàl·lic,
presentant encefalitis de Von Economo, degut al fet que la simptomatologia que presentaven era
molt semblant a la del TDA-H. Això no obstant, no es van trobar lesions macroscòpiques en la gran
majoria de nens que presentaven aquest trastorn. Aquesta primera associació de símptomes, va
resultar paradoxalment decisiva, doncs tot i que els subjectes amb TDAH nopresenten lesions a
gran escala en el seu encèfal, sí que presenten un funcionament anòmal dels sistemes
dopaminèrgics, com els nens amb encefalitis el dany dels quals es situava en la substància negra.
Posteriorment, en rates de laboratori es va poder induir els símptomes de la hiperactivitat mitjançant
danys en el glòbus pàl·lid de manera bilateral, l'hipocamp, l'hipotàlem, el nucli caudat,la substància
negra i la cortesa. Són aquestes descobertes, les que han assentat la base del estudi neuroanatòmic
d'aquest trastorn.
En 1968, Stevens i els seus colaboradors van realitzar un estudi que va fer possible descartar
qualsevol relació entre els estimats globals d'anomalies en el EEG i els problemes conductuals.
Però, va trobar diferències en les freqüències de lentificació en elslòbuls occipitals. En aquest
mateix estudi, es va trobar una associació entre els problemes d'atenció i la presència de punt àlgids
en l'EEG. Les anomalies en freqüència i amplitud de les ones en la regió parietal correlacionaven
significativament amb la memòria i l'atenció. Tanmateix, només un 47% dels nens amb els quals es
va experimentar presentaven anomalies en el seu EEG2.
Per altra banda,en els anys setanta els estudis potencials evocats van indicar que el component
endogen P300 es relacionava d'alguna manera amb l'atenció -de manera que podia suposar un avenç
en l'estudi de les diferències en el funcionament del encèfal en nens amb TDAH-. La presència, la
magnitud, la topografia i la durada d'aquesta senyal s'ha utilitzat sovint com una mesura de la funció
cognitiva de lapresa de decisions. El component endogen P300 s'origina en els mecanismes
1 Still G.F., ''Some absonarmal pshysical conditions in childhood'', Lancet, 1902, artícle clàssic 1008-1012, 10771082, 1163-1168.
2 Steves. J.R. Et al., ''Behavoir disorders of childhood and the electroencephalogram'', Arch. Neurol. Núm 18, 1968,
pp160-177.

d'atenció frontal dirigits per l'estímul durant elprocessament de tasques, mentre que la P3b (un
subcomponent de la P300) s'origina en l'activitat parietal-temporal associada amb l'atenció, i que
sembla estar relacionada amb el processament de la memòria3.
L'interès i la popularitat del estudi dels potencials evocats endògens dels nens amb TDA-H ha
permès i facilitat l'estudi de la resposta a estímuls auditius, visuals o somatosensorials, esperats iinesperats, mentre es registra l'activitat cortical. El promig de les respostes cerebrals es calcula en
diverses proves en les que intervenen grups amb TDA-H i grups control ja que es pretén identificar
diferències en les amplituds i les latències de les respostes, així com la distribució topogràfica4.
En primer lloc és important, dividir dos grups: els components enxògens que són respostes...