psicogenetica

TEMA 1: LA GENÒMICA DEL COMPORTAMENT
1. Concepte
Psicogenètica = Genòmica del comportament
La genètica del comportament estudia el grau i la natura de la contribució genètica en el comportament, tant normal com patològic. Es fa servir el terme genòmica perquè no es busca en quina mesura intervenen els gens, sinó quins gens intervenen (la natura).
Es trenca amb l’idea que hi ha un gendeterminat per un comportament (cap comportament depèn d’un únic gen, per això no podem parlar de, per exemple, “el gen de la intel•ligència”, “el gen de l’homosexualitat”..), el que es cert és que tenim una contribució genètica que treballa per fer un SN, que funciona depenent de com jo actuo i per tant, no nomes ho fan els gens sinó que també contribueix l’ambient en aquesta interacció.
Els gens no sóndeterminants del comportament
Hi ha uns condicionants genètics que s’expressen o no segons uns altres condicionants ambientals (família, dieta, cultura, malalties...). Els condicionants genètics i ambientals treballen conjuntament per a formar un cervell el qual, davant de certes influències, reaccionarà d’una manera o d’una altra.
Condicionants genètics × Condicionants ambientals =
=formació d’un cervell + les seves reaccions un cop format
El gen que codifica el transportador de la 5HT (distribuïdor més ampli del cos) és diferent per les persones, hi ha transportadors que agafen molta 5HT i d’altres que poc.
2. Genoma i Ambient
Genoma: tot l’ADN d’una cèl•lula que inclou tots els gens i totes les seqüències no codificants (essencials per l’expressió gènica perquè la regula).Fragment d’ADN o seqüència de nucleòtids al qual li podem assignar una funció, ja que pot acabar en proteïna i quedar en factor de transcripció (ARN) Genoma codificant.
o Genotip: tota la informació genètica que hi ha en un organisme, concentrada en els cromosomes, a més a més de a l’ADN mitocondrial.
Genotip compartit: 50% dels gens que compartim amb els nostres progenitors.
Genotip nocompartit: Tros de genoma que no compartim amb els progenitors.
Ambient: família, cultura, dieta, moment econòmic, moment històric...
Els bessons monozigòtics comparteixen el 100% dels seus gens: genèticament són idèntics perquè deriven d’un mateix òvul i d’un mateix espermatozou.
Aquests bessons genèticament idèntics que en teoria comparteixen un mateix ambient haurien de tenir uncomportament igual, però si comparem característiques com, per exemple, l’extraversió o el neuroticisme, veiem que només s’assemblen entre sí en un 50% dels casos, per tant, només un 50% dels bessons s’assemblaran.





Per què els bessons homozigots s’assemblen tan poc entre sí? Per l’ambient no compartit.
Ambient compartit: influencies ambientals compartides amb la resta de membres de lafamília, per exemple viure en un barri, tenir una determinada economia, etc.
Ambient no compartit (o independent): influencies ambientals no compartides amb la resta de membres de la família, per exemple, anar a classe, ser el segon germà de tres, etc. És fonamental per a les característiques individuals, pels trets de personalitat.

3. Interacció Genotip-Ambient
Control genètic de la sensibilitatal medi ambient o com els efectes no additius entre els factors ambientals i els factors genètics.








És un experiment que permet veure l’efecte de l’ambient. Es va fer una cria selectiva mitjançant encreuaments (intercanvi d’informació genètica) selectius amb el qual s’obtenen línies extremes (genèticament diferents): rates tontes vs. rates llestes.
En el gràfic es pot veure quel’ambient de criança és important: l’ambient enriquit (gàbies grans, rodes d’activitat, etc.) es bo per a les rates tontes però les llestes no fan menys errors que en un ambient normal. Així doncs, veiem que el nombre d’errors no només depèn de l’ambient sinó que també ho fa de la informació genètica (l’ambient no funciona igual per a tothom).
L’ambient enriquit és bo exclusivament per a les...