Psicología Comportamiento Colectivo

1. Le Bon considera a les masses com a un grup que genera desordre i destrucció i que és caracteritza per la inconsciència, la brutalitat i la barbàrie. Per això, es pot veure que, tal i com ens indica el fragment adjuntat a l’enunciat, Le Bon ens planteja que l’aparició d’una ànima col·lectiva comporta a la desaparició de les individualitats, aquelles que, segons Le Bon, són les que ens podenaportar racionalitat a les nostres accions, pel que, com si d’un culpable es tractés, la massa i el comportament que se’n deriva dels individus que conformen aquesta multitud social o una conducta de la multitud, deixen portar-se per la corrent sense cap criteri, de forma inconscient i irracional. Això, en l’anàlisi del comportament col·lectiu, representa una simplificació i és una teoria quefomenta la falta de precisió en l’estudi i l’anàlisi de les parts que formen el comportament col·lectiu Es tracta, doncs, d’una ideologia que no permet, en l’estudi del comportament col·lectiu, oferir una resposta a aquestes conductes de manera que representi una finalitat, és a dir, no es pot considerar que la conducta de les masses es caracteritza, únicament, per la seva falta d’objectius i idees oopinions que comporten a una finalitat per gener un canvi en la societat, ja que, definir la conducta de les masses com a quelcom agressiu i destacant les conductes violentes, com si es tractés d’un element imprescindible del comportament de les masses, limita l’anàlisi i l’exploració de certs aconteixements dirigint-los a buscar un responsable que, segons l’enfocament de Le Bon, ésindiscutiblement l’apogeu de les masses.
Per tant, si la finalitat d’estudiar els comportaments col·lectius es procurar trobar el sentit de les causes, el perquè d’aquest comportament, l’objectiu que el delimita i les conseqüències o els efectes que provoquen el seu sorgiment, s’ha de tenir en compte molts aspectes als quals Le Bon els limita a un judici de l’individu aïllat de la massa amb capacitat de dominarels actes impulsius i la massa com a causant de l’absència d’aquesta competència per respondre a les conductes que generen agressions i violència de col·lectius i donant un sentit merament instintiu i impulsiu del individu dins de la massa, sense dona importància al que afirma Stoetzel (1965): “las violencia colectivas son instituidas y no espontaneas. Tiene un sentido y una función sociológica,y no resultan de impusos ciegos del instinto”. Pel que, descontextualitzar l’acció de les masses comporta unes conseqüències, ja que, si no es considera com a element que facilita el sorgiment de les masses a l’entorn social a on es desenvolupen, es pot interpretar que el comportament de les masses és genèricament el mateix com a característica única del comportament col·lectiu, sense especificarles implicacions que l’entorn social genera en aquestes aparicions i en les diferències conductuals dins dels comportaments col·lectius, tal i com ens indica la Teoria de la norma emergent formulada per Turner i Killian (1957) en la que afirmen que l’estudi de la conducta col·lectiva mostra que no tots els membres actuen de la mateixa manera.

2. Si ens fixem en un enfocament que contraposa lesidees de Le Bon, podríem anomenar un model que anul·la les característiques comunes d’altres teories que estableixen una relació de semblança amb l’enfocament d’aquest. Aquest seria el de la Teoria del valor afegit (Smelser, 1963), la qual ens explica el comportament col·lectiu dirigit a una meta per aconseguir un resultat desitjat. Per tal d’aconseguir aquest canvi, en relació a algun aspecte dela societat del qual un col·lectiu no està satisfet, s’han de complir una sèrie d’aspectes remarcats per aquesta teoria: conducta estructural, tensió estructural, desenvolupament i expansió de creences, factors desencadenants, mobilització per l’acció i control social.

Per tant, la teoria del valor afegit anul·la la idea de que el comportament col·lectiu sigui qualificada com a generadora de...