Psicolog aten memory

PART 1

PREGUNTA 1

a) El cas que es planteja a la tasca, la incorporació de records que mai han existit, segons Ebbinghaus , tindria la seva explicació en diverses manifestacions però,en primer lloc, per què és una situació que havia d’haver passat a l’edat de cinc anys, per tant entre que “suposadament” es van presentar els estímuls que es van codificar i el període de recuperaciód’aquesta informació codificada ha passat un temps considerablement llarg com perquè es puguin crear els falsos records. És a dir, Ebbinghaus era conscient de què amb el pas del temps cada vegada es feia més difícil la tasca de recuperació d’informació, és el que coneixem com la corba de l’oblit. Ebbinghaus va analitzar l’evolució de la memòria al llarg del temps i va descobrir precisament això, que alpoc temps de processar una informació el percentatge retingut és molt elevat, en canvi, passava el contrari en un període llarg de temps.

Ebbinghaus va enfocar les seves investigacions des d’un marc teòric que és l’associacionisme ( l’individu respon a estímuls, per tant, l’associació entre estímul-resposta. Sempre mirat des del seu punt de vista de que la memòria fa còpies de la realitatque se li presenta) Si això ho traslladem al cas presentat, un possible estímul seria la manifestació dels seus familiars més propers (per exemple pares). Els individus utilitzats en l’experiment, la primera vegada que entren en contacte amb la nova informació d’haver-se trobat perduts, a l’edat de cinc anys, en un centre comercial , manifesten que no recorden res. En canvi, a la segona entrevista, comencen a recordar alguna cosa i això perquè?... Segons Ebbinghaus seria perquè l’individu s’ha trobat amb nous estímuls, com per exemple les explicacions dels seus pares sobre el que va passar concretament aquell dia (qui millor que els seus pares, o familiars més propers per explicar aquells esdeveniments en concret?) Això influeix en l’individu i per tant la resposta a aquest nou estímules manifesta recordant petits episodis dels esdeveniments que mai van existir.

Bartlett veuria la cosa ben diferent, en primer lloc perquè va trencar amb la idea de que la memòria fa una còpia de la realitat que codifica per la de que la memòria és un sistema molt complex que està constantment influenciat pels coneixements previs de l’individu i les seves experiències, és a dir, si algundels individus de la proba de record havia viscut una situació semblant a la presentada com a falsa el seu coneixement previ i les experiències viscudes farà que influenciï sobre la seva fase de recuperació.

Bartlett va observar que la memòria és un procés que respon a un esquema basat en els coneixements previs de l’individu i en el conjunt socio-cultural que l’envolta. En l’exemple quees presenta, segons Bartlett aquests estudiants, segurament, es trobarien influenciats per la narració dels fets inventats per part dels pares o familiars per tant, les influències externes a l’individu farà que adapti els seus esquemes a la situació actual, així recorden petits fragments transformant detalls segons experiències viscudes, etc.

b) En primer lloc, en aquest experiments’intenta que el registre de l’excepcional sigui el més natural possible (“encontrar una manera de implantar una falsa memoria en determinados sujetos sin generarles un estrés emocional”). Una vegada introduït el fals record s’intenta que el individu recordi el fet a través de unes pautes que se li dona que són els “records amb claus” i el resultat d’aquests experiments és que la memòria és vulnerable avariables internes i externes ja que, en diferents estudis, queda demostrat que entre el 18 i el 29 per cent dels participants recordaven parcial o totalment les falses situacions.

Ebbinghaus coneixia la complexitat de la memòria humana però tendia a simplificar els seus experiments perquè li poguessin donar dades quantitatives. La precisió i el rigor experimental també era una...