Psicologia Clinica Y De La Salut

1. Introducció
Rosa Ramon Dalmau de cinquanta-dos anys, és la psicòloga la qual li hem fet l’entrevista amb el fi que ens expliqués en que consisteix la seva feina durant el seu dia a dia i així poder aprendre una mica més de l’especialitat en el qual treballa.
Va dur a terme els seus estudis a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa de psicòloga en l’àmbit de la geriatria, però abansd’exercir com a psicòloga va estar treballant com a auxiliar de geriatria. També pe raons més personals li hagués agradat treballar amb drogodependents, però encara que no ho ha pogut experimentar estar molt orgullosa de la seva feina actual.
La Rosa treballa a dues residències de la tercera edat. Una d’elles pertany a la Generalitat i l’altra a l’Ajuntament. A la residència de la Generalitathi ha la gent que no té sostre, no té diners i que dormen al carrer. A causa d’això molts tenen patologies, dependències i aïllament social. En aquesta residència, que és pública, les plantes estan distribuïdes segons els deteriorament cognitiu de cada persona, atribuint-li a la planta 1 el deteriorament menys sever i a la planta 7 la més severa. En canvi, la residència que pertany a l’Ajuntamentés exclusivament per a gent gran.

2. Marc teòric: psicologia clínica i de la salut
La psicòloga que nosaltres vam escollir es troba dins l’àmbit de la psicologia clínica i de la salut i concretament en la geriatria.
2.1 Definició de psicologia clínica i de la salut
La psicologia clínica i de la salut és la disciplina o el camp d’especialització de la psicologia que aplica els principis, lestècniques i els coneixements científics desenvolupats per aquesta per avaluar, diagnosticar, explicar, tractar, modificar i preveure les anomalies o els trastorns mentals o qualsevol altre comportament rellevant pels processos de la salut i la malaltia, en els diferents i variats contextos en que aquests puguin tenir lloc.
La psicologia clínica i de la salut constitueix un camp d’especialització dela psicologia aparentment el més rellevant si es té en consideració el nombre de psicòlegs que realitzen les seves funcions en aquest camp, més gran que qualsevol altre àmbit aplicat dels existents actualment. La consideració de disciplina especialitzada de la psicologia comporta, per la seva part, la inseparable característica que els experts que la practiquen han de ser necessàriament psicòlegsamb una formació complementària especialitzada en l’àmbit de la psicologia clínica i la psicologia de la salut.
El nou àmbit de la psicologia clínica i de la salut integra, per part seva, dos camps d’especialització separats prèviament existents: la psicologia clínica i la psicologia de la salut dedicades específicament, una als trastorns considerats clàssicament clínics o mentals i l’altre alsfenòmens i problemes psicològics en la seva relació amb problemes mèdics o de salut en general.
Tot i això la psicologia clínica i de la salut no només s’aplica o pren en consideració els fenòmens o processos anormals o patològics, sinó que estudia i s’aplica igualment i cada cop amb més dedicació, als processos i estats de salut i benestar, tant dels individus com dels grups humans, tractantd’assegurar els mateixos o de reinstaurarlos en cas que aquests s’haguessin perdut, d’acord amb les importants funcions complementaries de prevenció i d’educació per a la salut desenvolupades igualment per la psicologia clínica i de la salut.
2.2 Definició de psicòleg clínic i de la salut
Tenint en compte la definició de psicologia clínica i de la salut, definim el psicòleg clínic i de la salut comaquell que aplica el coneixement i les habilitats, les tècniques i els instruments proporcionats per la psicologia i ciències afins a les anomalies, els trastorns i a qualsevol altres comportament humà rellevant per a la salut i la malaltia, amb la finalitat d’avaluar, diagnosticar, explicar, tractar, modificar o preveure aquests en els diferents contextos en que els mateixos puguin...