Psicologia de la comunicació

INFLUÈNCIA SOCIAL
La pel·lícula que analitzem és “Die Welle” de Dennis Gansel (2008). El fet real que va inspirar la pel·lícula va tenir lloc al 1967, a una escola de secundària de Palo Alto, California. L’experiment va ser conegut amb el nom de “The Third Wave” (“La Tercera Ola” es diu que la tercera de les ones en el mar sempre és la més forta), i va ser ideat pel professor Ron Jones, com ademostració del que havia estat el moviment Nazi.
A la pel·lícula apareixen reflectits dos aspectes sobre els que giraren les nostres reflexions: la comunicació persuasiva i les normes socials.
La pel·lícula “Die Welle” és un clar exemple dels efectes de persuasió de la comunicació i els efectes d’influència. Aplicant els estudis de Hovland (1) podem distingir entre tres elements fonamentals:la font d’informació, el missatge i l’audiència.
Pel que fa a la font d’informació, el professor Rainer Wenger (Jürgen Vogel), podem dir que aconsegueix els tres graus d’influència: la credibilitat, l’atractiu, el poder. Rainer Wenger en el seu rol de professor, és la persona competent en la matèria de transmetre aprenentatges i per tant això li dona credibilitat davant de l’audiència (és el casde Tim- Frederick Lau). D’altra banda, la seva relació amb els alumnes més enllà de l’aula com a entrenador de waterpolo i el seu carisme l’otorguen el grau d’atractiu (ho veiem amb Marco- Max Riemelt) . Per últim, es tracta d’una font d’informació que pot administrar sancions i això li dona el grau de poder (00:17 escena en que Wenger fa fora de la classe a Kevin (Maximilian Mauff)).

Elsindividus tenen la tendència a seguir el lideratge o figura d'autoritat en un grup, independentment dels forts arguments racionals que es tinguin en contra. L'individu pot admirar, témer o simplement acatar les normes, té una propensió o tendència a fer-ho. Si una autoritat ens permet violar la llei i fins i tot traspassar la frontera de la nostra moralitat, sentim propensió a fer-ho, tal com vaintentar demostrar el experiment de Milgram en 1963 (2).

El missatge que vol transmetre la font Rainer Wenger té com a punt de partida una pregunta: 00:13 “Penseu que a alemanya no seria possible que tornés una dictadura?”
Pel que fa al missatge la pel·lícula ens mostra com la fascinació que pot exercir un líder carismàtic, un professor en aquest cas, porta la reveldia juvenil cap a un ús viciatde les virtuts bàsiques (la unitat, l’amistat, la lleialtat, el sacrifici, la confiança…). El mal ús (extrem) d’aquestes virtuts de caràcter universal pot canviar qualsevol democràcia cap a la pitjor de les dictadures.
Un dels fonaments de la didàctica és que el mestre ha d’intentar que els seus alumnes s’iniciïn en el pensament i comportament dels processos de solució de problemes i, ensolucionar-los, obtindrà els esquemes d’acció, les operacions i els conceptes que ha d’aprendre. Per a això és important proporcionar als estudiants les eines necessàries i posar-los en situació de fer ús d’elles: Aprendre a aprendre. En una de les entrevistes amb Ron Jones (el professor real de l’experiment) reconeix que ell estava gaudint de ser un líder, d’aconseguir una dinàmica de grupespectacular, fins que el dia que Tim li demana de ser el seu guardaespatlles. En aquell moment descobreix que la ficció s’estava convertint en realitat.
Pel que fa a les normes socials veiem a la pel·lícula un autèntic procés de normalització, és a dir, el procés de creació de les normes que regulen la conducta, la percepció, el pensament o els desitjos de les persones en una situació concreta. Com al’experiment de Sherif (3) en la situació de grup les persones parlen entre elles, i seguidament modificaven el seu judici previ, arribant a convergir i creant una norma de grup. Fins i tot les
proves més científiques no són altra cosa que consensos de grups de persones entorn del que es considera una prova vàlida i del que no. La seva "objectivitat" és només un "consens" entre grups de persones...