Psicologia de la educació

BLOC 1: INTRO. A LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
CONCEPTE I CONTINGUTS DE LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ

1. Definició de la PE
És l’estudi de variables psicològiques i les formes d’interacció entre elles que (fan possibles) intervenen en els processos d’Ensenyament-Aprenentatge (E-A). En paraules més simples, es dedica a estudiar el comportament humà en el context educatiu.

L’objectiuprioritari de la PE és el coneixement, la comprensió, l’explicació i el control (possibilitat d’intervenir) del comportament humà en situacions educatives.
Més darrerament s’ha interessat sobretot pels processos instruccionals.

Cal emfatitzar:
 NO es psicologia infantil Tant els processos d’E-A com els instruccionals es donen al llarg de tota la vida de les persones, no només durant la infantesa
NO es psicologia escolar Els processos d’E-A es produeixen en molts altres llocs q no sols l’escola. D’altra cosa és q l’escola, ara x ara, és el context més analitzat i investigat.

Es dedica a l’anàlisi, coneixement i intervenció de tot el q impliqui ensenyar i aprendre.
Cal situar-la dins les anomenades disciplines pràctiques.
La recerca psicoeducativa cal que sigui realitzada en contextosnaturals ja que, en cas contrari, l’objecte d’estudi queda altament distorsionat.

2. Continguts d’Estudi (Quines són aquestes Variables Psicològiques?)
Ensenyament - Aprenentatge
Qui? Què?
SUBJECTES: INTERACCIONS CONTINGUTS:
Professors No acadèmics
AVALUACIÓ
AlumnesAcadèmics
Com?
CONTEXTOS:
Espai
Mètodes
Temps
Tecnologies

Qui?
Els subjectes d’estudi de la PE són les persones q ensenyen i les q aprenen. Ens interessa estudiar les variables psicològiques intrapersonals. P. Ex.:
- El paper dels A anteriors a l’hora de fer-ne de nous
- Motivacions a l’hora de tenir un comportament eficaç en termes instruccionals
- Estil personal dell’alumne en la forma d’aprendre
- Mètodes d’ensenyament, útils per a tothom?

Què?
Hi ha molts tipus de continguts:
Acadèmic Cognitiu Declaratiu
No acadèmic Afectiu Procedimental
Motriu Actitudinal

Però el q interessa investigar dels objectius i continguts a aprendre és:
- En quin ordre o seqüència cal ensenyar les coses
- En quin moment del nivell demaduració o desenvolupament de l’alumne s’han de realitzar els A no només a quina edat són capaços de fer-ho, sinó també a quina edat és més convenient fer-ho
- Quins mecanismes d’A s’han d’activar, estimular o posar en marxa quines teories de l’A humà afavoriran els A q es pretenen assolir
- Com cal ensenyar les coses per treure’n el màxim profit quines teories de la transferència de l’Aens ajuden a treure el màxim benefici de l’esforç invertit en els processos d’E-A.

La presència aïllada dels subjectes i els continguts, NO significa q es doni un procés d’E-A. L’important és q s’estableixen interaccions a diferents nivells q són les responsables de q la trobada d’uns i altres tingui èxit, és a dir, q s’assoleixin els aprenentatges previstos.

Interaccions significatives enel panorama de l’E-A

Interaccions Interaccions Interaccions
Cognitives Socials Contextuals

Ex: influència dels estils Ex: influència de les expectatives, Ex: grandària del grup,
cognitius o de pensament dels treballar sol o en grup, rebre distribució dels alumnes a
professors i alumnes a l’hora feedback positiu o negatiu com a l’aula, ús de recursosd’ensenyar i aprendre, respec. resultat d’una actuació tecnològics

Avaluació del procés d’E-A
Cal verificar si l’actuació de cadascun del elements que intervenen en aquest procés és adient.
Tipus d’avaluació:
 Avaluació preinstruccional: es fa abans de començar el procés d’E-A. S’obté informacions directes (Ex.: resultats de proves o entrevistes) o indirectes (Ex.: assignatures...