Psicologia De La Instrucció. Pac 2
Per tal de donar resposta a aquesta situació, la mestra proposa a la recent creada Comissió d'Atenció a la diversitat del centre (CAD) que el grup-classe es desdobli el màxim nombre d'hores setmanals possible, de manera que els deu alumnes de llenguafamiliar no llatina treballin l'aprenentatge de la llengua oral de forma més individualitzada amb la mestra d'educació especial, fins que tinguin un nivell de català que els permeti incorporar-se a les activitats de l'aula ordinària.
La proposta de desdoblament del grup estranger provoca diverses opinions entre els professionals del centre i no acaben d'arribar a cap acord:
Avantatges: Atenciópersonalitzada; Sentiment de sentir-se atès. Augmenta la motivació i l'autoconcepte de l'alumne; i facilita l'anticipació de coneixements.
Inconvenients: Si són poques hores és poc eficaç, en canvi si són moltes hores es perd contacte amb el grup-classe, desencadena segregació; és difícil la coordinació de la tasca dins i fora de l'aula; sinó és possible coordinar l'horari de sortida, hi ha pèrduad'activitats per les quals els alumnes si que estan capacitats; si el grup és només de nouvinguts l'únic referent lingüístic serà la mestra; ressalten l’enriquiment de la interacció de les diferències individuals, la cooperació entre experts i novells, la inclusió com a pertanyença al grup-classe, la motivació per l’exploració dels coneixements previs i protagonisme d’aquests alumnes, ganesd’aprendre la llengua per poder relacionar-se amb els companys catalanoparlants...
A partir d'aquí es deriven unes conclusions respecte a l’estratègia que es proposa i a la concepció de les diferències individuals dels diversos arguments. En quant als que es troben a favor de la proposta de desdoblament, es pot dir que fan referència a l’estratègia de neutralització o compensació, la qual intentaneutralitzar o compensar, mitjançant tractaments educatius específics complementaris a l’ordinari, els possibles efectes negatius de les característiques del seu entorn social i cultural que poden obstaculitzar les seves possibilitats d’aprenentatge en el sistema escolar, assumint la necessitat i la possibilitat que tots els alumnes arribin llavors a uns aprenentatges i a uns objectius escolars comuns.
Encanvi, els arguments en contra de la proposta adopten l’estratègia d’adaptació de les formes i els mètodes d’ensenyament, la qual intenta cercar el màxim grau d’ajustament entre les característiques individuals de tots els alumnes i les formes i els mètodes d’ensenyament, i de fer-ho de manera generalitzada en l’actuació educativa ordinària amb tot el conjunt d’alumnes. Aquesta fonamentaria elque s’ha anomenat “ensenyament adaptatiu”, un ensenyament que, mantenint la referència a uns objectius i aprenentatges comuns per a tots els alumnes les utilitza de manera flexible segons les característiques individuals.
Així doncs, la proposta que realitza la mestra respecte al desdoblament genera diverses visions i no queda clar quina posició prenen com a grup. El que si que queda palès és queexisteix una manca d'informació general i específica que ajudaria al CAD a trobar consens en la resposta de la petició de la mestra si s'hagués facilitat.
Una primera informació que ens caldria per tal de valorar el cas és la informació directa sobre les característiques i el comportament dels alumnes, obtinguda amb l'observació en el transcurs dels primers dies de curs. S’hauria d’esbrinar...
Regístrate para leer el documento completo.