Psicologia De La Personalitat Pac 1

PAC 1, psicologia de la personalitat.



Introducció

En aquesta pràctica hem apreciat com els fenòmens de la personalitat i els subsistemes que conformen la personalitat afectaran positivament o negativament al desenvolupament integral dels infants, concretament als que presenten el trastorn de parla conegut com a dislàlia.
En general, gràcies al punt de vista que aporta la psicologia dela personalitat, veurem la dislàlia no solament com un trastorn pràxic, sinó com una dificultat que sorgeix pels processos psicològics que realitzen determinats infants i la interacció social a la qual estan sotmesos dits processos. Així doncs, gràcies a aquesta comprensió podrem abordar d’una forma més amplia la seva intervenció.

En quant a la dinàmica de grup, encara que al començament de lapràctica hi ha hagut un poc de dificultat per coordinar-nos, per a ser la primera, hem pogut treballar en grup i dur a bon port la pràctica. Una experiència, on els conceptes implicació, responsabilitat, cooperació (entre altres) s’accentuen quan la metodologia de treball és aquesta (a través d’internet amb companys que viuen a diferents regions). Tot i això, una metodologia que ens ajudarà a sermés competents en el nostre futur professional.

1. Fes una lectura atenta dels objectius generals i específics de la nostra assignatura (pp: 6 i 7 de llibre) i explica què aporta la Psicologia de la Personalitat a la millora de la intervenció dels alumnes amb dislàlies.

Segons l’estudi sobre la interrelació entre la dislàlia i la personalitat del nen de J.M. Moreno i M.R. Mateos, hi hauna forta relació entre els aspectes personals, relacionals, socials i emocionals dels infants amb l’inici i/o superació de la dislàlia.
La dislàlia és una dificultat articulatòria que presenta un bon nombre d’infants en edats compreses entre els 3 i els 7/8 anys. Majoritàriament s’ha pensat que aquests errors eren deguts a dificultats pràxiques i/o dificultats de discriminació auditiva. Aixídoncs, la intervenció que es duia a terme era totalment dirigida a la correcció pràxica o bé a l’entrenament de discriminació auditiva. L’estudi presentat fa referència a un altre aspecte, sovint oblidat, que té forta influència en el desenvolupament d’aquest trastorn. En el seu llibre, Manual de logopedia, J.P. Peña, ja manifesta que una de les possibles causes de la dislàlia podria ser un trastornafectiu o emocional, principalment caracteritzat per la persistència d’una actitud pròpia d’un nen més petit.
A Trastornos del habla, de J. Perelló, també es fa esment de la vessant més psicològica d’aquest trastorn, en aquest cas, però, es relata la història d’una persona adulta, la qual era incapaç de pronunciar el fonema /l/ i, en conseqüència, havia sigut capaç d’elaborar els seus discursosometent qualsevol paraula que hagués de portar aquest fonema. Així doncs, per no posar-se en evidència davant la resta, havia creat l’estratègia d’eliminar del seu lèxic les paraules amb /l/. Per altra banda, Perelló comenta que tenir la parla alterada, pot provocar una visió cap a aquella persona d’inferioritat, atorgant-li feines de menys rang o dirigint-se a ell de manera més despectiva. Pertant, el trastorn de parla, pot acabar instaurant unes dificultats psicològiques d’inferioritat, d’impotència (per no ser capaç de modificar la seva parla), d’inhibició (per no voler parlar davant dels altres)...
Totes aquestes anotacions que fan els dos autors es corresponen amb els resultats de l’estudi presentat. En ell observem que els infants analitzats presenten poca estabilitat emocional(60%), són submisos, obedients i dòcils (60%), despreocupats (50%), cohibits (70%), amb sensibilitat tova (70%), aprensius (90%), tensos (80%), amb ansietat (90%), introvertits (70%). Així doncs queda clar que la personalitat de l’infant queda molt influenciada per la presència de la dislàlia. Els autors de la investigació remarquen que hi ha certes característiques personals que influeixen en...