Psicologia del desarrollo humano

1. LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I LA PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ COM A DISCIPLINES

-L’OBJECTE D’ESTUDI

Psicologia de l'educació: l'objecte d'estudi és l'educació ( procés d'ensenyament aprenentatge, com a un procés continu).
Variables que intervenen: educador, educand,metodologia, medi , continguts, avaluació...
Psicologia del desenvolupament: estudi de la persona a nivell físic,cognitiu,social , emocional, llenguatge. Això ens ajudarà a conèixer als nostres alumnes més bé, d'una forma més objectiva. Fa referència als canvis que es van produint al llarg de la nostra vida.

Cognitiu= intel·lectual= mental

- LES RELACIONS ENTRE PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT I PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ

– P. del desenvolupament: l'objecte d'estudi es descriure, explicar,preveure i optimitzar els processos de canvi conductual ,tant intraindividual ( dins de la persona) com interindividual (entre els individus) que es donen en l’ésser humà al llarg del cicle vital.
– P. de l'educació: l’objecte d'estudi són els processos de canvi comportamental que es produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en activitats educatives. ( coll,1998).

-EDUCACIÓ FORMAL: és aquella que està regulada per la Institució. El sistema educatiu està ordenat des dels primers anys de vida fins a la Universitat. Dóna una titulació homologada.
- EDUCACIÓ NO-FORMAL: tota activitat educativa sistemàtica, impartida fora del sistema formal, per subministrar determinats tipus d’aprenentatges a subgrups concrets de la població.
- EDUCACIÓ INFORMAL: procés alllarg de tota la vida pel que cada persona adquireix i acumula coneixements,habilitats, actituds i criteris, a través de les experiències quotidianes i de la seva relació amb el medi.

EDUCACIÓ FORMAL + NO FORMAL = INTENCIONAL
EDUCACIÓ INFORMAL = NO INTENCIONAL (És més difosa).

-ELEMENTS DE QUALSEVOL SITUACIÓ EDUCATIVA, (CALFEE Y BERLINER, 1996)

– Algú: persona que actua amb laintenció d'ensenyar (agent educatiu professor, pares, medis de comunicació)
– Algo: alguna cosa. Continguts ( objecte d'ensenyament- aprenentatge)
– A algú: aprenent. Característiques de l'aprenent: alumne
– En un context institucional: escola, família
– Propòsits: finalitats de la interacció educativa. El desenvolupament de les capacitats, l'adquisició de coneixements
–Avaluació: esperar resultats del comportament de l’aprenent que sovint són avaluats per verificar si s'han arribat als propòsits perseguits ( avaluació del procés ensenyament-aprenentatge)

2. PRINCIPALS TEORIES I MODELS DEL DESENVOLUPAMENT
Per estudiar la persona hi ha diferents models: cognitiu, psicoanalític, conductista, sistèmic, humanista...

-MODEL DEL CICLE VITAL- Enfocament de cicle vital: trenca amb tots els altres models. És un enfocament que prioritza tota la vida, estudia a la persona al llarg de tota la seva vida. El desenvolupament avarca tota la vida. Per tant, ens desenvolupem sempre i, hi ha moltes influències. És un procés continu i que canvia sempre. No hi ha un patró fix de canvi evolutiu de la persona ( no hi ha etapes).
Éscomplex ( es pot canviar en qualsevol moment de la vida. Canvi constant. Pèrdues i guanys)
Aquests canvis es poden donar seguint dos elements importants:
- direccionalitat: canvis que impliquen creixement (ascendent), canvis que impliquen declini (descendent)
- temporalitat: els canvies es poden donar i es poden acabar en qualsevol moment de la vida.

* relació practicadocent: a cada nen se l'ha de tractar de diferent manera, ja que tots són diferents. Diferències individuals: no hi ha dues persones iguals, ja que tenen trajectòries evolutives diferents.

Factors que més ens determinen:
– entorn ( medi) - mitjans de comunicació
– família - experiències
– escola...